|
==Crítiques durant l'Edat Mitjana==
El primer a modificar i criticar, durant l'[[Edat Mitjana]], la teoria de gravetat d'Aristòtil va ser [[Joan Filopò]] i posteriorment van procedir d'igual manera varis físics musulmans. [[Abu-Jàfar Ja'far MuhammadMuhàmmad ibn MūsāMussa ibn ShākirXàkir]] (800-873) un dels fills de MūsāMussa ([[Banu Mussa]]) va escriure el ''Moviment Astral'' i ''La Força d'Atracció'', on descriu que existeix una [[força]] d'[[Gravitació|atracció]] entre els [[Objecte astronòmic|cossos celestes]],<ref>K. A. Waheed (1978). ''Islam and The Origins of Modern Science'', p. 27. Islamic Publication Ltd., Lahore.</ref> anticipant el que seria la [[Llei de la gravitació universal|llei de gravitació universal de Newton]].<ref>[[Robert Briffault]] (1938). ''The Making of Humanity'', p. 191.</ref>
[[Alhazen]] (965-1039) també es va ocupar de discutir la teoria d'atracció entre diverses [[masses]], i sembla que ell estava al tant de la [[magnitud]] de l'[[acceleració]] produïda per la [[gravetat]] i havia descobert que els cossos celestes "obeïen les lleis de la física". [[Al-BiruniBiruní]] (973-1048) va ser el primer a descobrir que l'[[acceleració]] es troba associada a un moviment no uniforme, el que és part de la [[Lleis de Newton|segona llei de moviment de Newton]].<ref>{{MacTutor|aneu=AL-Biruni|title=AL-Biruni}}</ref> Durant el seu debat amb [[Avicenna]], Al-Biruni també va criticar la teoria de la gravetat d'Aristòtil perquè negava l'existència de la levitat o gravetat en les [[esfera celeste|esferes celestes]] i pel seu concepte que el [[moviment circular]] era una propietat innata dels [[Objecte astronòmic|cossos celestes]].<ref name=Berjak>Rafik Berjak and Muzaffar Iqbal, "Ibn Sina--Al-Biruni correspondence", ''Islam & Science'', June 2003.</ref>
En 1121, [[Al-KhaziniKhaziní]], en ''El llibre del Balanç de la Sabiduria'', va proposar que la gravetat i l'[[energia potencial]] gravitatòria d'un cos varien depenenent de la seva distància al centre de la Terra.<ref>Mariam Rozhanskaya and I. S. Levinova (1996), "Statics", in Roshdi Rashed, ed., ''[[Encyclopedia of the History of Arabic Science]]'', Vol. 2, p. 614-642 [621-622]. [[Routledge]], London and New York.</ref> [[Hibat Allah Abu'-l-Barakat al-Baghdaadi]] (1080-1165) va escriure una crítica a la física d'Aristòtil titulada ''al-Mu'tabarMutabar'', on va negar la idea d'Aristòtil sobre que una força constant produïx un moviment uniforme, ja que HibatAbu-l-Barakat s'en va adonar de que una força aplicada de forma contínua produïx una acceleració, una llei fonamental de la [[mecànica clàssica]] i un avenç del que seria la [[Lleis de Newton|segona llei de moviment de Newton]].<ref>{{cite encyclopedia
| last = [[Shlomo Pines]]
| title = Abu'l-Barakāt al-Baghdādī , Hibat Allah
Durant el segle XIV, [[Jean Buridan]] va desenvolupar la [[teoria de l'ímpetu]], basant-se en la teoria de ''mayl'' d'[[Avicenna]] i el treball de [[Joan Filopò]], com una manera de trobar una alternativa a la teoria del moviment d'Aristòtil. La teoria de l'ímpetu va ser una precursora dels conceptes de [[inèrcia]] i [[moment]] que serien enunciats posteriorment per la mecànica clàssica.
En el [[segle XVI]], [[Al-BirjandiBirjandí]] va discutir la possibilitat de la [[rotació de la Terra]]. En la seva anàlisi del que succeiria si la Terra estigués rotant va desenvolupar una hipòtesi similar a la idea d'"[[inèrcia]] circular" de [[Galileu Galilei]], la qual es descriu en la següent prova o assaig:
{{cita|"La pedra petita o gran caurà cap a la Terra al llarg d'una línia que és perpendicular al plànol (''sath'') de l'horitzó; això es verifica mitjançant l'experiència (''tajriba''). I aquesta perpendicular s'eleva sobre el punt de la tangent de l'esfera de la Terra i el plànol del (''hissi'') horitzó percebut. Aquest punt es desplaça juntament amb el moviment de la Terra i per tant no existirà diferència quant al lloc que cauran les dues pedres."<ref>{{Harv|Ragep|2001a|pp=152-3}}</ref>}}
| 