Batalla d'Arsuf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 40:
Van recollir la creu [[Felip II de França]], [[Ricard Cor de Lleó]], i [[Felip d'Alsàcia]], el comte de [[Flandes]], i l'emperador [[Frederic Barbarroja|Frederic I]], anomenat ''Barbarroja'', que va morir ofegat al riu Saleph poc després de vèncer [[Qutb al-Din]] a la [[batalla d'Iconium]].<ref>{{en}} Maxi Hinze, ''[http://books.google.es/books?id=t4tkLTH9_eEC&pg=PA2&dq=third+crusade&hl=ca&ei=IVU1TLK5OMrKOMmWjccE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false The Third Crusade and Its Impact on England]', p.10</ref> El [[12 de juliol]] de [[1191]] es va aconseguir reconquerir [[Acre (Israel)|Acre]] després de [[Setge d'Acre (1189–1191)|dos anys de setge]], però [[Saladí]] no estava lluny i la carretera del litoral no permetia l'aprovisionament de queviures, que s'havia de fer per via marítima, ja que Saladí havia eliminat tota possibilitat que es durà a terme el proveïment per terra, i caldria prendre el port de [[Jaffa]] abans de dirigir-se a [[Jerusalem]].
 
Conscient que Saladí assetjaria les seves columnes de manera constant, Ricard va posar el seu exèrcit, format per dotze divisions d'homes a peu i altres dotze de cavalleria, repartides en cinc grans cossos d'exèrcit, tot i que (s'ignora el nombre d'homes que això representava). VaLa serinfanteria lent el desplaçament, ja Ricard vetllava pels seus homes, ja aclaparats percobria la calor.cavalleria Emprarperquè nipogués mésfer niuna menyscàrrega quequan dinouestigués diespreparada, inclososi elsno altsentrés deen descans,combat per recórrer un centenar de quilòmetresabans. A més, els turcs de Saladí no van parar de fustigar a base de petites i hàbils escaramusses amb una quarantena d'homes <ref>{{en}} cadascunaR. FinsC. al 29 d'agostSmail, el sarraí va esperar en va l'ocasió'[http://books.google.es/books?id=rljJOEIXOrAC&pg=PA80&dq=arsuf+1191&hl=ca&ei=iQs4TNTQOsuXONOg5IkK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=arsuf%201191&f=false deCrusading llançar el gruix de les seves tropes contra la columna en marxawarfare, però la cohesió en el si de la mateixa el feia renunciar a realitzar aquesta acció. Va decidir per fi efectuar un atac sorpresa i va esperar pacientment a l1097-1193]'exèrcit de Ricard al [[bosc d'Arsuf]], un espès alzinar que s'estenia sobre les vessants de la muntanya, davant del mar. La població en si ja estava devastada i només representava una etapa més per Ricardp.120</ref>
 
Va ser lent el desplaçament, ja Ricard vetllava pels seus homes, ja aclaparats per la calor. Emprar ni més ni menys que dinou dies, inclosos els alts de descans, per recórrer un centenar de quilòmetres. A més, els turcs de Saladí no van parar de fustigar a base de petites i hàbils escaramusses amb una quarantena d'homes en cadascuna. Fins al 29 d'agost, el sarraí va esperar en va l'ocasió de llançar el gruix de les seves tropes contra la columna en marxa, però la cohesió en el si de la mateixa el feia renunciar a realitzar aquesta acció. Va decidir per fi efectuar un atac sorpresa i va esperar pacientment a l'exèrcit de Ricard al [[bosc d'Arsuf]], un espès alzinar que s'estenia sobre les vessants de la muntanya, davant del mar. La població en si ja estava devastada i només representava una etapa més per Ricard.
==Contesa==
 
==La batalla==
El 6 agost 1191, després de descansar en l'estreta franja (en l'actualitat, [[Birket-el-Ramadan]]) entre el mar i la muntanya. Ricard va reprendre la marxa i saber que Saladí era a prop, ja que havien detectat els seus exploradors. A cada divisió hi havia homes a peu, ballesters i alguns cavallers. A l'avantguarda anaven els [[templers]] amb les seves [[turcòpols]] (arquers muntats). A continuació anaven els [[bretons]] i els [[angevins]] del rei Ricard, després, els [[normands]] i els anglesos. Els francesos, a les ordres del duc de [[Borgonya]], que cavalcava al costat de Ricard, estaven presents amb els [[Hospitalaris]], que constituïen la rereguarda. A Enric, comte de Champagne, se li va confiar el flanc esquerre de l'exèrcit per prevenir un atac turc. L'atac es va produir de manera brutal. L'avantguarda que va sorgir dels boscos estava formada per arquers sudanesos, [[beduïns]] a peu i a cavall, als quals se sumaven els temibles arquers turcs muntats. A continuació anaven els [[mamelucs]] i totes les tropes dels emirs de [[Egipte]] i [[Síria]], precedits pels músics que bufaven banyes i trompes o batien el tambor enmig dels udols dels assaltants , formant una desori indescriptible. Malgrat la pluja de fletxes i dels repetits assalts, la columna resistir. Els cavallers abatuts continuaven la lluita a peu, llança a la mà. La infanteria va establir un mur defensiu. Els Hospitalaris de la rereguarda, atacats a cops de simitarres i maces, es trobaven en una situació precària.
 
Linha 48 ⟶ 50:
 
Els croats van passar de la defensiva a l'ofensiva. Ricard va ordenar una segona càrrega i després una tercera. Al nord, els Hospitalaris i els francesos causaven milers de baixes a les files enemigues. Al centre i el sud, l'enemic va emprendre la fugida. Va ser una victòria absoluta. Els croats van perdre uns 1.000 homes, i els Ayubi, set mil, incloent trenta-dos emirs. Al vespre del [[7 de setembre]], els homes a peu recorrien el camp de batalla per despullar els morts de qualsevol cosa de valor.
 
==Conseqüencies==
Tot i la derrota i les baixes patides, [[Saladí]] va poder reorganitzar el seu exèrcit, impossibilitant la conquesta cristiana de [[Jerusalem]],<ref>{{en}} R. C. Smail, ''[http://books.google.es/books?id=rljJOEIXOrAC&pg=PA80&dq=arsuf+1191&hl=ca&ei=iQs4TNTQOsuXONOg5IkK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=arsuf%201191&f=false Crusading warfare, 1097-1193]'', p.38</ref> que ja [[Setge de Jerusalem (1099)|havia estat difícil]] durant la [[Primera Croada]] sense cap enemic que s'hi enfrontés, però també va convèncer Saladí que no podia vèncer l'exèrcit croat a camp obert.<ref>{{en}} William Busk, ''[http://books.google.es/books?id=dYfTAAAAMAAJ&pg=PA300&dq=arsuf+1191&hl=ca&ei=iQs4TNTQOsuXONOg5IkK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEAQ6AEwBQ#v=onepage&q=arsuf%201191&f=false Mediæval popes, emperors, kings, and crusaders]'', V.2, p.301</ref>
 
==Referències==