Henry More: diferència entre les revisions

Henry va nàixer en [[Grantham]]. Els seus pares eren [[calvinisme|calvinistes]], però ell “mai va poder engolir eixa dura doctrina”. En [[1631]] va ingressar en el [[Christ's College, Cambridge|Christ's College]] de la [[Universitat de Cambridge]], aproximadament en la mateixa època en la qual ho va deixar [[John Milton]]. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i durant un temps va ser [[escepticisme|escèptic]], després del que es tornà en l'estudi dels “escriptors platònics”. Va estar fascinat especialment per el [[neoplatonisme]], fascinació que mai li abandonaria. La ''[[Theologia GermànicaGermanica]]'' va exercir una influència permanent sobre ell.

Després de llicenciar-se va passar a ser membre delde la *collegeuniversitat, per al que va rebutjar qualsevol altra oferta. En 1675 va acceptar una [[prebenda]] en la [[Catedral de *Gloucester]], però la va deixar en favor del seu amic [[*Edward *Fowler]], que seria més tard [[Bisbe de *Gloucester]].

More va tenir deixebles d'importància, entre ells una jove dama, germana de Lord Finch, més tard Earl de Notttingham, una figura coneguda de la [[Restauració Anglesa|Restauració]]. Més tard seria [[Lady Anne Finch Conway]]. Ella i el seu marit van mostrar molta estima a Henry More, i en el retir dels seus boscos Henry va escriure molts dels seus llibres. L'entusiasme espiritual de Lady Conway va inspirar algunes de les seues meditacions, a pesar que més tard ella es va unir als [[quàquer]]s. Va passar a ser amiga no només de More i [[William Penn]], sinó també de [[Franciscus Mercurius van Helmont]] (1614-1699) i [[Valentine Greatrakes]], [[taumatúrgia|taumaturg]] de el [[segle XVII]]. Ragley va ser centre de devoció i espiritualitat. L'obra ''*Divine Dialogues'' (1688), condensa la seua visió de la filosofia i la religió.