Serenata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: bg:Серенада, io:Serenado esborra: da:Serenade
m Robot modifica: th:เซเรเนด; canvis cosmètics
Línia 3:
Fou un ''divertimento'' que tingué molta popularitat al segle XVIII, es tocava al vespre, moltes voltes a l'aire lliure i era la preferida de les vetlades dels jardins dels aristòcrates.
 
Etimològicament prové de la paraula seré, calmat, reposat. El seu origen està en les balades que es cantaven per a festejar a les xiques al vespre, baix la seua finestra.
 
En el segle XVIII podia tenir fins a deu moviments o parts.
[[Mozart]] compongué tretze serenates, la majoria per a celebrar un acte social com casaments o festes cortesanes. Les seues serenates comencen amb un moviment de marxa en forma sonata i després tenen dos moviments lents alternats amb minuets; un rondó i un final molt brillant que també pot ser una marxa. Una de les melodies clàssiques més coneguda de fet és [[Eine kleine Nachtmusik]]
 
[[Beethoven]] compongué serenates amb trio de cordes (Op 8) i per a [[flauta]], [[violí]] i [[viola]] (Op 25). En el segle XIX altres compositors com [[Brahms]], o [[Dvorak]] compongueren serenates per a [[orquestra]].
 
També hi ha serenates com un [[lied]] com les de [[Schubert]], [[Richard Strauss]], [[Wolf]], o [[Massenet]] o per a un instrument solista com les de [[Debussy]] i [[Ravel]] per a [[piano]].
Línia 32:
[[simple:Serenade]]
[[sv:Serenad]]
[[th:เซเรนาดเนด]]
[[tl:Harana]]
[[zh:小夜曲]]