Revisió del 20:18, 15 set 2008 modifica Schizodelight (discussió \| contribucions) 12.387 edits Categoria més específica emprant AWB ← Edició anterior		Revisió del 00:48, 17 jul 2010 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Joan Cortada i Sala''' ([[Barcelona]], [[1805]] - [[Sant Gervasi de Cassoles]]~~, Barcelona~~, [[1868]]) fou un [[~~escriptor~~novel·lista]], [[periodista]] i [[historiador]] [[Catalunya\|català]]. Fou agent fiscal fins el [[1840]] a l'audiència barcelonina i després es dedicà exclusivament a l'ensenyament i a les lletres. Fou professor d'història a la [[Universitat de Barcelona]]. Fou membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1835]], bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l'Academia de la Historia, de [[Madrid]], i president de la [[Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]] ([[1839]]). Va ser col·laborador del ''[[Diari de Barcelona]]'' des de [[1838]] amb el pseudònim Abén Abulema, i a ''[[El Telégrafo]]'' amb el de Benjamín. Va traduir a [[George Sand]] i a [[Eugenio Sue]]. És un dels primers escriptors que aborda els temes catalans en l'àmbit de la novel·la històrica en castellà. Va escriure primer ''Tancredo a l'Àsia'' ([[1833]]), que reviu l'amor d'un cristià per una noble musulmana en el context de la primera croada, però la consagració literària li arriba amb la seva segona narració, ''La Heredera de Sangumí'' ([[1835]]), dins de l'estètica del [[Romanticisme]]; va seguir ''El rapto de doña Almodís'' ([[1836]]), ambdues novel·les històriques que transcorren a la Catalunya del segle XII. A ''Lorenzo'' ([[1837]]) reviu els costums dels trobadors descrivint fins i tot una cort d'amor. ''El templario y la villana'' ([[1840]]-[[1841]]) tracta sobre l'amor impossible d'un cavaller templer, a causa del seu vot de castedat. Ambdós moren en l'assalt de [[Jaume II]] al [[castell de Rocafort]]. La seva obra més interessant és ''Cataluña y los catalanes'' ([[1860]]), conjunt d'articles publicats originàriament a ''El Telégrafo'' l'any anterior en defensa de l'actuació històrica dels catalans, on el regionalisme és presentat, per primera vegada, com un valor polític. La seva publicació, en català, al setmanari ''[[La Barretina]]'', el [[1868]], ocasionà la suspensió governativa de la revista. Defensà sempre la llengua catalana, bé que la seva obra en català es limità a la traducció de ''La fuggitiva'' de [[Tommaso Grossi]] (La noia fugitiva, 1834), poema, i al discurs presidencial dels jocs florals de Barcelona, el 1864, a la restauració dels quals (1859) havia contribuït decisivament, i participà de manera indirecta però activa en el moviment cultural català del seu temps. La seva cantata ''Il regio imeneo'', al·lusiva a les noces d'[[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]], amb música de [[Marià Obiols]], fou la que inaugurà el teatre del [[Liceu]] el [[4 d'abril]] de [[1847]]. Va escriure [[llibret]]s d'[[òpera]], com ''[[Arnaldo de Erill]]'', musicat per [[Nicolau Guanyabens]] el [[1859]]. ~~Va escriure [[llibret]]s d'[[òpera]], com ''[[Arnaldo de Erill]]'', musicat per [[Nicolau Guanyabens]] el [[1859]].~~ {{ORDENA:Cortada Sala, Joan}} [[Categoria:Periodistes barcelonins]] [[Categoria:Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà]] [[Categoria:~~Escriptors~~Novel·listes barcelonins contemporanis en català]] [[Categoria:Professors de la UB]] [[Categoria:Historiadors barcelonins]]

Joan Cortada i Sala: diferència entre les revisions