Revolta de Villarejo de Salvanés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''Revolta de Villarejo de Salvanés''' va ser un intent de [[cop d'estat]] dirigit per [[Joan Prim i Prats]] que es va produir el [[3 de gener]] de [[1866]] a [[Espanya]]. Després dels successos de la [[Nit de Sant Daniel]], progressistes i demòcrates estaven decidits a prosseguir la seva política d'assetjament als governs continuistes de la [[Unió Liberal]]<ref>No està clar que demòcrates i progressistes participessin activament en el cop ja que no hi va haver, com a d'altres vegades, preparatius als barris de Madrid.</ref>, en aquest cas en la persona de [[Leopoldo O'Donnell]]. Les intencions no eren ja forçar a la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] a un canvi de govern, sinó derrocar a la pròpia monarquia que s'havia convertit, al seu parer, en un obstacle per al progrés d'Espanya<ref>Després de la Nit de Sant Daniel, les posicions d'inhibició de l'oposició s'havien accentuat i, de manera general, l'objectiu era derrocar la monarquia i no participar en els seus governs.</ref> Per a aquesta tasca, encara que també actuant pel seu propi compte com a d'altres vegades, el general Prim va organitzar a principis de gener de 1866 un cop d'estat que hauria de controlar [[Madrid]], amb l'alçament de diverses casernes dels voltants que prendrien posicions a l'entrada de la capital i afavoririen que les unitats de la ciutat s'unissin a la revolta. En aquests moments, Madrid comptava amb prop de 40.000 homes armats, el que suposava prop del 45% del total de l'exèrcit isabel·lí<ref>Dades del professor Calleja Leal per a 1865.</ref>.
 
El [[2 de gener]], Prim i els seus ajudants, entre els quals destacava el brigadier [[Lorenzo Milans del Bosch]], va sortir del seu domicili a Madrid amb la intenció d'arribar al poble de [[Villarejo de Salvanés]] on s'uniria als [[regiment]]s d'[[Aranjuez (Madrid)|Aranjuez]], [[Leganés]] i [[Alcalá de Henares]] cap a on diversos enllaços havien partit per a l'alçament. Al mateix temps, i tement moviments de tropes, el govern d'O'Donnell havia ordenat l'aquarterament de diverses unitats, la sortida a punts estratègics de les més fidels i l'[[arrest domiciliari]] o el trasllat immediat dels caps i oficials menys afins.
 
En la matinada del 2 al 3 de gener el Regiment d'Infanteria de Burgos es va col·locar a la [[Porta de Toledo]]. El 3 de gener, un regiment procedent de [[Ocaña (Espanya)|Ocaña]] i el d'Húsars de Bailén es van concentrar a Aranjuez. Pel matí, la unitat d'Aranjuez es van dirigir a Villarejos, però ningú més les va acompanyar. A pesar de contar amb un nombre reduït de militars, Prim fa una proclama i es dirigí cap a Madrid en tres columnes, però en el camí va patir algunes desercions. Abans d'arribar, Prim fugí en direcció a [[Madridejos (Toledo)]], després a [[Fregenal de la SerraSierra]] i més tard, per la [[província de Badajoz]] passà a [[Portugal]] el [[20 de gener]], perseguit per unitats lleials al govern que, no obstant això, el deixen marxar sense prestar-li major interès.
 
Un cop sufocada la revolta, l'endemà [[4 de gener]], en el missatge de la Corona al Congrés dels Diputats, O'Donnell sol·licità poders extraordinaris que li foren concedits per a perseguir als culpables: declaració de l'[[estat de setge]] a Madrid i [[Castella]] atorgant plens poders al [[general]] [[Isidoro de Hoyos]], censura de premsa -que es va mantenir fins al [[2 de febrer]]- i el tancament de determinats cercles progressistes, entre ells l'[[Ateneo de Madrid]]. Les conseqüències immediates serà l'afusellament de diversos membres dels alçats en armes, però cap dels generals implicats.