Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
Gil González Dávila, en virtut d’una capitulació de la Corona del 19 d’octubre de 1518, va explorar Nicaragua. El cronista Antonio de Herrera explica les dificultats inicials de l’expedició, <ref>Herrera, Antonio de: ''Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Océano''. Llibre IV. Capítol 5è. Managua. 1975.</ref> que van fer que González Dávila anés per terra amb cent homes en busca de provisions i dos vaixells pilotats per Andrés Niño anessin per mar. Niño desembarcà a El Realejo, a la costa de Nicaragua, el 27 de febrer de 1523. Per l’interior, Gil González va arribar fins al llac de Nicaragua, al que els espanyols anomenaven Mar Dulce, i en prengué possessió per a la Corona el 12 d’abril de 1523. Les dues expedicions van tornar a Panamà, on van arribar el 23 de juny de 1523. Van fondre el producte de l’expedició i la part del “quinto real” (tribut a la corona del 20%) va pujar a 112.524 pesos.
González Dávila volia organitzar una altra expedició, però el cobdiciós Pedrarias, en veure els beneficis obtinguts i que això podia posar en perill el seu poder a Castilla del Oro, li va posar tots els impediments. González Dávila s’embarcà cap a La Española i, des d’allí, cap a Hondures amb la intenció d’entrar a les terres recent descobertes pel nord. Com Pedrarias tenia pretensions sobre aquestes terres, decidí organitzar una expedició pel seu compte, al front de la qual hi va posar Francisco Hernández de Córdoba.
El cronista Herrera explica que mentre Gil González va escriure al rei una carta, <ref>''Carta de Gil González al Rey escrita desde la Española y fechada el 6 de marzo de 1524''. Citada a ''Nicaragua en los cronistas de Indias''. Serie Cronistas, número 1. Anglería. Managua. 1975</ref> el 6 de març de 1524, perquè li concedís la governació de les terres que acabava de descobrir i enviava a Espanya al capità Juan Pérez de Rezaba amb cinc vaixells amb més de cinquanta mil pesos d’or corresponents al “quinto real”, Pedrarias va enviar a La Española al capità Herrera per aconseguir homes i cavalls per fer una expedició a Nicaragua abans que Gil González. Com el capità Herrera tardava, va organitzar l’expedició fundant una societat a Panamà el 22 de setembre de 1523, amb sis participacions de capital, de les quals Pedrarias en tenia dues i una el capità Hernández de Córdoba, a més hi havia d’altres socis. La societat duraria dos anys i després es repartirien els beneficis en proporció al capital aportat. Diversos socis van imposar a Hernández de Córdoba com a cap militar de l’expedició, malgrat la resistència dels veïns. No es coneix el perquè d’aquesta resistència, però sí l’animadversió d’alguns dels capitans que l’acompanyaven, com Hernando de Soto o Andrés Garabito. Van sortir amb tres o quatre vaixells (només es coneix el nom d’una galera anomenada “Santiago”), però se sap que també hi havia un bergantí. L’expedició constava de 229 homes. Segons Molina Argüello, la partida es va realitzar entre octubre i desembre de 1523. <ref>Molina Argüello, Carlos: ''Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provncias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias'' Citat per Meléndez, Carlos: ''Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua''. Mangua.1976.</ref>
El [[1523]] fou enviat a la zona de costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] del que avui es coneix com [[Nicaragua]], on va fundar les ciutats de [[Granada (Nicaragua)|Granada]] i [[León (Nicaragua)]], en les proximitats del [[llac Cocibolca]]. Per mitjà del seu tinent Ruy Díaz, va fundar la [[vila de Bruselas]], a [[Costa Rica]]. Després d'un apassionat romanç que eventualment va sortir a llum pública, Pedrarias el va enviar a la costa del Mar del Sud perquè sospitava una possible traïció amb [[Gil González Dávila]]. Hernández de Córdoba al seu torn va lluitar contra [[Cristóbal de Olid]] amb el suport de [[Hernán Cortés]], que va considerar a Olid en rebel·lia. Es diu que cada nit, Hernán Cortés repassava la llista de familiars al mateix temps dels seus súbdits, per estudiar possibles traïcions dels seus amants, així com possibles noves aventures. Com que oblidava característiques físiques amb freqüència, mantenia un petit retall de cuir amb els noms gravats i, alhora, les descripcions fisonòmiques rellevants de cada un dels seus enviats. Per exemple, Hernández de Córdoba era "el del nas gran i les preguntes redundants".
| |||