Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
El cronista Herrera explica que mentre Gil González va escriure al rei una carta, <ref>''Carta de Gil González al Rey escrita desde la Española y fechada el 6 de marzo de 1524''. Citada a ''Nicaragua en los cronistas de Indias''. Serie Cronistas, número 1. Anglería. Managua. 1975</ref> el 6 de març de 1524, perquè li concedís la governació de les terres que acabava de descobrir i enviava a Espanya al capità Juan Pérez de Rezaba amb cinc vaixells amb més de cinquanta mil pesos d’or corresponents al “quinto real”, Pedrarias va enviar a La Española al capità Herrera per aconseguir homes i cavalls per fer una expedició a Nicaragua abans que Gil González. Com el capità Herrera tardava, va organitzar l’expedició fundant una societat a Panamà el 22 de setembre de 1523, amb sis participacions de capital, de les quals Pedrarias en tenia dues i una el capità Hernández de Córdoba, a més hi havia d’altres socis. La societat duraria dos anys i després es repartirien els beneficis en proporció al capital aportat. Diversos socis van imposar a Hernández de Córdoba com a cap militar de l’expedició, malgrat la resistència dels veïns. No es coneix el perquè d’aquesta resistència, però sí l’animadversió d’alguns dels capitans que l’acompanyaven, com Hernando de Soto o Andrés Garabito. Van sortir amb tres o quatre vaixells (només es coneix el nom d’una galera anomenada “Santiago”), però se sap que també hi havia un bergantí. L’expedició constava de 229 homes. Segons Molina Argüello, la partida es va realitzar entre octubre i desembre de 1523. <ref>Molina Argüello, Carlos: ''Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provncias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias'' Citat per Meléndez, Carlos: ''Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua''. Mangua.1976.</ref>
En aquesta expedició, Hernández de Córdoba va fundar la vila de Bruselas, poc després [[Granada (Nicaragua)|Granada]], el [[8 de desembre]] de [[1524]] i després León a prop del [[llac Cocibolca]]. Així ho explica el cronista Herrera: ''“Pobló una villa en el estrecho Dudoso, que llamó Bruselas, en el asiento de Urutina, que por una parte tenía los llanos, i por otra la Mar, i la otra la Sierra de las Minas. Pasó treinta leguas adelante, á la Provincia de Nequechari, adonde fundó la nueva ciudad de Granada, en la orilla de la Laguna... Pasó de Granada a la Provincia de Ymabite, dexando en medio la de Masaia, grande, i bien poblada. Llevó un Vergantín en piezas, con el qual hizo redescubrir y boxar toda la laguna i hallóse salida a un Río, por donde sangra, i no pudo navegar adelante el Vergantín, por haber muchas piedras, i dos Caudales, saltos mui grandes; pero confirmáronse, en que salía a la Mar del Norte''. <ref >Herrera, Antonio de: op. cit. pàg. 36.</ref>
Un cop perdut el suport de Cortés, Pedrarias va sospitar que Hernández l'havia traït, per la qual cosa va enviar unes naus per a capturar-lo, fets que van acabar amb la decapitació d'Hernández per ordre de Pedrarias.
| |||