Jofré de Bouillon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26:
Godofreu va continuar intervenint en les batalles contra els musulmans durant la campanya croada cap a Jerusalem: va cobrir la vanguarda a la [[Batalla de Dorilea (1097)|batalla de Dorilea]] i va aconseguir repel·lir les forces seljúcides. El [[1098]], tot i estar malalt,<ref>{{en}} John Carl Andressohn, ''[http://books.google.es/books?id=YMzperHzxsUC&pg=PA78&dq=Godfrey+of+Bouillon+1097&hl=ca&ei=JORNTLS9A5WSjAfC85HYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=Godfrey%20of%20Bouillon%201097&f=false The ancestry and life of Godfrey of Bouillon]'', p.78</ref> va prendre part al [[Setge d'Antioquia (1097-1098)|setge d'Antioquia]], que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Behemond, que havia estat el primer a entrar a Antioquia i havia reclamat la ciutat per a ell, va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el [[Principat d'Antioquia]]. Balduí, el germà de Godofreu, també va escollir quedar-se al [[Comtat d'Edessa]], l'estat croat que havia fundat a [[Edessa]]. La majoria de la infanteria volia continuar cap a Jerusalem, però Ramon de Tolosa, el més poderós dels prínceps, dubtava sobre si prosseguir endavant. Finalment, després de mesos d'espera, les pressions dels soldats van fer-li emprendre la marxa, a la que Godofreu s'afegí de seguida.
A mesura que avançaven cap al sud de Palestina, els croats s'enfrontaven a un nou enemic: els musulmans nord-africans [[Califat fatimita|fatimites]], governats des d'Egipte. Va ser a Jerusalem que va néixer la llegenda de Godofreu de Bouillon. Van arribar-hi el juny de 1099, i van contruir escales i armes de setge. L'[[Setge de Jerusalem (1099)|atac principal]] es va produir el 14 i 15 de juliol, i Godofreu i alguns dels seus cavallers van ser els primers d'escalar les muralles i entrar a la ciutat. Un cop la ciutat va caure, els croats van embojir i van matar tots els habitants de la ciutat amb molt poques excepcions.
Amb la ciutat capturada, van reunir-se el 22 de juliol a l'[[església del Sant Sepulcre]] per acordar el govern del nou estat. Ramon de Tolosa va renunciar d'entrada a ser escollit rei, sembla que per fingir humilitat i esperant que els altres nobles insistirien en la seva elecció de totes maneres. Però Godofreu havia esdevingut més popular que ell durant la campanya, va acceptar el govern del [[Regne de Jerusalem]] (tot i que no va voler ser nomenat rei explícitament). Ramon es va enfurismar davant d'aquest fet i va abandonar la ciutat amb el seu exèrcit. Per defensar el Sepulcre, el nou rei va fundar l'[[orde militar]] del [[Orde del Sant Sepulcre|Sant Sepulcre]].
| |||