Yakusha-e: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 11:
En el transcurs del període Edo, a mida que l'''ukiyo-e'' com un tot es desenvolupava i canviava com a gènere, els ''yakusha-e'' van passar també per una sèrie de canvis. Molts gravats, especialment els primers, representen als actors d'una forma general i molt clara, mostrant en certa manera la seva naturalesa real d'actors que simplement representen un paper. Molts altres gravats, mentrestant, prenen més aviat el vessant contrari: mostren els actors i escenes kabuki d'una forma molt elaborada, enfosquint intencionadament la distinció entre l'obra de teatre i els fets reals que pretén evocar.
Només uns pocs artistes van ser prou innovadors com per a destacar d'entre la resta, creant unes obres més diferenciades en l'estil. Aquests artistes, començant per [[Katsukawa
[[Torii Kiyonobu]] (1664-1729) va ser probablement un dels primers a fer gravats d'actors en el corrent principal de l'estil ''ukiyo-e''. Un artista de l'[[escola Torii]] que va pintar cartells de teatre, Kiyonobu, estava familiaritzat amb el teatre i les seves representacions artístiques. El 1700, va publicar un llibre de retrats de cos sencer d'actors kabuki d'Edo en diferents papers. Tot i que té molt, estilísticament parlant, de l'escola Torii en general, hi ha elements significatius del seu estil que eren innovadors i nous. Les seves formes espectaculars guiarien la base de l'estil ''ukiyo-e'' durant els següents vuitanta anys. És possible que els seus gravats fins i tot afectessin al propi kabuki, fent que els actors busquessin fer que les seves interpretacions coincidissin amb les dramàtiques, grandiloqüents i intenses postures dels gravats.
Línia 17:
Cap a la dècada de 1740, artistes com ara [[Torii Kiyotada]] estaven fent gravats que representaven no només els propis actors, en retrats o actuant a l'escenari, sinó els propis teatres, inclosos el públic, l'arquitectura i diferents elements de la posada en escena.
Al llarg de la dècada del 1700, molts artistes d'''ukiyo-e'' van fer gravats d'actors i altres representacions del món del kabuki. La majoria estaven molt centrats en l'estil Torii, i eren essencialment treballs promocionals, "en termes generals, aquells cartells tan estilitzats pretenien atraure a les masses amb les seves fortes línies i colors".<ref name=Lane>[[Richard Douglas Lane|Lane, Richard]] (1978). "Images of the Floating World." Old Saybrook, CT: Konecky & Konecky. p117.</ref> No va ser fins a la dècada de 1760 i l'aparició de Katsukawa
Aquest canvi dràstic en l'estil va ser emulat pels alumnes de
Sharaku és un dels gravadors de ''yakusha-e'' més famosos i influents junt amb Kiyonobu. Separats si fa no fa per tot un segle, sovint es diu que representen respectivament l'inici i el punt culminant de les representacions kabuki en els gravats. Les obres de Sharaku són molt fortes i enèrgiques, i mostren un inconfusible estil únic. Els seus retrats estan probablement entre els més individualitzats i distintius de tot l'ukiyo-e. Tanmateix, l'estil personal de Sharaku no va ser imitat per altres artistes, i només es pot veure en les obres que va fer ell mateix durant l'increïblement curt període en el que va fer gravats, del 1794 al 1795.
| |||