Maku: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Panorama makou edit.jpg|thumb|Panorama des de la fortalesa]]
'''Maku''' (en persa : ماکو) és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'[[Azerbaidjan Occidental]] a l'[[Iran]]. Està situada en una gorga muntanyosa a 22 km de la frontera amb Turquia i a uns 20 km de la famosa [[Çaldiran]] (Chaldiran, Čaldiran) on es va lliurar la batalla decisiva entre els otomans i el safàvida [[Ismail Shah]] el [[1514]]. A la rodalia es troben una cova oratori, el monestir de Saint Tadeu, localment Kara Kelisa (Església Negra, armeni Tgatevos Arakel) del segle X i reconstruït el 1247, i el palau Bakček Juk d'època [[qadjar]]. Hi va néixer el poeta armeni del segle XX Yéghiché Tcharents. La ciutat, abans armènia, es avui dia kurda i azeri (majoritaris). Està creuada pel riu Zangmar. La població el 2006 era de 43.664 <ref> Wikipèdies en francès, alemany i turc, la versió anglesa dona 41.865 </ref>. El 1950 tenia uns 6.670 habitants. Es capital del ''shahrestan'' (comtat) del mateix nom, el més septentrional de la província. El shahrestan té uns 200.000 habitants.
Prop de Maku s'ha trobat una cambra urartiana tallada a la roca, prop de Sangar. Hi ha una important inscripció de Rusas II.
Maku fou després una ciutat de l'[[Armènia]] històrica, i capital de la província d'[[Artaz]] ( El nom inicial de la província fou Shavarshan). El nom de la població es creu que deriva de "''meki''" que en armeni volia dir "pastures", però els iranians diuen que deriva de "''mahkuh''" que vol dir "Muntanya dels medes". Fou possessió dels [[Amatuni]] que va continuar quan Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni es van establir a territori bizantí, i van abandonar l'Aragadzotn (amb la capital [[Osakan]]) conservant només el Maku com a vassalls dels [[Ardzruni]] de [[Vaspurakan]]. El viatger castellà [[Ruy González de Clavijo]] que hi va estar el [[1 de juny]] de [[1404]], parla de la població armènia local i li dona el nom de Maki i diu que el governant era un príncep armeni de nom Noradin; Tamerlà no havia pogut ocupar la ciutat pero Noradin havia accedit voluntariament a cedir-li 20 cavallers. El seu fill gran fou portat a la cort d'Umar Mirza on es va fer musulmà i va agafar el nom de Suyurghatmish (Sorgatmix) i un altra fill Noradin el volia enviar a Europa per que fos consagrat bisbe. Calvijo esmenta la presència d'un monestir dels dominicans. El 1406, un any després de la mort de [[Tamerlà]], Maku va caure en mans de [[Kara Yusuf]] el cap dels turcmans [[qara qoyunlu]]. Després va passar als [[safàvides]] de Pèrsia (1502) que van derrotar als turcs prop de la ciutat, a [[Çaldiran]] el 1514. El 1574 els otomans van encarregar al kurd Iwad Beg d'ocupar Maku que pertanyia al cantó persa de Nakhitxevan. Iwad hoi va aconseguir i fou ''adjalik'' de Maku, on va governar fins la seva mort vers 1592 o 1594 quan el va succeir el seu fill Mustafà Beg.
El 1605 [[Abbas I el Gran]] estava a [[Khoi]] i els kurds mahmudi de la regió de Maku no li van anar a retre homenatge. El cap kurd Mansur Beg fou enviat amb la seva gent a Iraq i el xa va atacar a Mustafà a Maku; la fortalesa al peu de la muntanya fou conquerida fàcilment però l'altra no ho va aconseguir. Llavors va fer saquejar el territori dels mahmudis agafant dones i nens. Els mahmudis homes capturats foren executats; el botí fou immens. Finalment el xa es va retirar sense haver obtingut la rendició de la fortalesa. El 1620 però Maku va passar als perses.
A la campanya de 1635 el sultà otomà [[Murat IV]] va inspeccionar personalment la fortalesa; el 1638/1639 va ordenar a Kara Mustafà Pasha negociar amb els perses la cessió de Maku i Kotur i pel tractat del 1639 els perses es van comprometre a arrasar Maku, Kotur i Maghazberd. Segons [[Ewliya Celebi]] foren els otomans els encarregats de la destrucció i van revocar al senyor local Mahmud Beg ja que Maku quedava dins el seu territori. Una inscripció del temps d'[[Abbas II]] diu que aquest xa va ordenar la destrucció de la fortalesa perquè estava a l'abast dels insubmisos (''mufsidan''), i l'hauria destruït un tal Akbar el 1642/1643, i es suposa que Maku quedava dins a zona persa. Però en tot cas, després de la mort de Murat IV, sota el seu successor [[Ibrahim I]] els perses van recuperar Maku i Kotur.
Vers el 1647 es va revoltar Mustafà Beg, senyor kurd de la fortalesa de [[Shushik]], dins de territori otomà però a la frontera persa. Amb aquesta avinentesa els perses van portar a Maku 2000 tiradors de [[Mazanderan]]. Els otomans van enviar un exèrcit de 72.000 homes a Shushik i Mustafà va fugir i es va refugiar a Maku. Els otomans en van demanar l'entrega que els fou concedida, però llavors Mehmed Pasha d'[[Erzurum]] va comminar als perses a evacuar Maku i destruir la fortalesa arranjada, tal com s'havia pactat, i si no ho feien atacaria la ciutat i la de [[Nakhitxevan]]. No es coneix com va seguir la historia però que se sàpiga Maku va romandre en mans perses.
Des de 1747 fou capital d'un khanat conegut com Khanat de Maku, o [[khanat Kangarli]] (del nom de la dinastia)
Vegeu [[Khanat de Maku]].
| |||