Nominalització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs, categ. |
Titols en majuscules |
||
Línia 1:
==
La [[gramàtica]] tradicional tracta sovint la nominalització dins el fenomen de '''l'habilitació o derivació impròpia''', que consisteix a atribuir funcions noves a un mot. Per exemple, el nom propi ''Quixot''(personatge novel·lesc) s'habilita com a nom comú a ''quixot'' (home emportat a empreses temeràries)o bé el nom abstracte ''amistat''(=afecció d'una persona envers una altra) esdevé un nom comú a ''És una amistat duradora, la Marta.''
==
La ''nominalització'' és un fenomen que consisteix a obtenir noms o sintagmes nominals a partir d'altres classes de mots, sintagmes o frases a través d'un procediment morfològic o sintàctic.
De fet, el procediment més habitual consisteix a afegir l'article definit masculí singular(de vegades,l'article indefinit o algun altre determinant) a allò que volem nominalitzar: ''el perquè de tot plegat''.
=== Tipus de nominalitzacions ===
* <u>Noms a partir d'[[adjectiu]]s.</u>
Línia 22:
*'''Participi''': Ha ''estret'' (part.) els pantalons/El carrer ''estret'' (adj.)de Pla
=== Referències bibliogràfiques ===
-Martí, N. "El SN: els noms" dins Solà, J. i altres, ''Gramàtica del català contemporani'', vol.2. Ed. Empúries. Barcelona, 2002.
| |||