Agnus Dei: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç correcte
Línia 13:
La representació de l'Agnus Dei a l'art cristià ha continuat, des dels primers temps, unes característiques fixes. Es tracta de la imatge d'un anyell amb el cap aureat, i moltes vegades ferit per una llança al pit o degollat, que agafa amb la seva pota davantera dreta un [[estendard]] coronat per una [[creu]]. D'aquest penja un pendó, bé amb el [[Crismó]], bé amb la imatge d'una hòstia, bé amb una creu llatina. Originàriament sempre és representat de peu, recolzat sobre tres potes i agafant l'estendard amb una altra, però apareix una altra forma de l'anyell tombat (en aquest cas, ferit o ja degollat).
 
Aquest signe cristià procedeix de les primitives comunitats que van patir persecució a l'època romana, i és un símbol del [[martiri]] com a imatge del sacrifici de Jesucrist a la Creu. Al costat del peix, el [[BuenBon Pastor]] i el Mestre, és la representació simbòlica més repetida a l'[[art paleocristià]].
 
Als segles posteriors predomina l'ús del símbol amb referència a l'[[Apocalipsi]]. En aquestes representacions sempre apareix ferit o degollat (com si fos un anyell pasqual), en actitud de benedicció, sobre la imatge del Llibre dels Set Segells.