Escola Utagawa: diferència entre les revisions

El fundador Toyoharu va adoptar la perspectiva profunda a la manera occidental, una innovació en l'art japonès. Els seus seguidors immediats, [[Utagawa Toyohiro]] i [[Utagawa Toyokuni]] van adoptar uns estils més audaços i sensuals que el de Toyoharu i es van especialitzar en diversos gèneres: Toyohiro en els paisatges i Toyokuni en els gravats d'actors [[kabuki]]. Artistes posteriors de l'escola es van especialitzar en altres gèneres, com ara els gravats mirall i les paròdies de mites.<ref name=kjnyt>Johnson, Ken, [http://www.nytimes.com/2008/03/22/arts/design/22prin.html?_r=1&ref=design&oref=slogin "Fleeting Pleasures of Life In Vibrant Woodcut Prints"], art review in ''[[The New York Times]]'', March 22, 2008. Retrieved March 26, 2008</ref>

 

 

Un costum japonès per als aprenents d’èxit era prendre el nom dels seus mestres.<ref name=kjnyt/> A l’escola Utagawa principal, hi havia una jerarquia de ‘’[[go (pseudònim)|go]]’’ (pseudònims), des dels més grans als més joves. Quan un veterà es moria, els demés pujaven un esglaó.