Coptos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sh:Qift
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Coptos''' (grec: '''Koptos''', egipci antic '''Gebtu'''; els coptes l'anomenen '''Kebto''' o '''Keft''') fou una ciutat de l' [[antic Egipte]] situada on avui esta la ciutat de '''Qift''' o Kift (les ruïnaruïnes de l'antiga Coptos son al mig de la moderna ciutat). Resten algunes restes grecoromanes (el temple d'Isis, iniciat per Ptolemeu II sobre una capella dedicada a Osiris construïda per Tuthmosis III, i continuat per Ptolemeu IV, Ptolemeu VII, Cal·lígula i Neró), romanes (un petit temple d'Isis avui anomenat temple de Al-Qal'a, una porta de Claudi, part d'una porta de Cal·lígula) i Ptolemaiquesptolemaiques (restes d'una porta de Ptolomeu XII i una capella de CleopatraCleòpatra). Els lleons de Coptos (al Museu Petrie) i tres estàtues monumentals (a Elal Caire i Oxford) van sortir de la ciutat. No gaire lluny el cementiri de Kom el Momanien (Kom el Koffar), te tombes del període de la VIII dinastia en endavant, a mes d'alguns túmuls mes antics
 
Molt propera esta la ciutat moderna de Qus, antiga [[Gesa]], i a l'altra banda del riu Kuth, que fou l'antiga [[Kom Ombo|Nubt]] (Ombos)
Línia 13:
La ciutat es va revoltar contra els romans i fou destruïda per [[Dioclecià]] el [[292]] però va ser reconstruïda i encara va recuperar una certa importància de ciutat provincial.
 
Amb els bizantins fou seu d'un bisbat (amb autoritat sobre els pobles [[beges]]) i amb [[Justinià I]] va agafar el nom de [[Justiniàpolis]] sent centre d'una pagarquia (districte). Els arabs li van donar el nom de Qift i fou capital de la ''kura'' del mateix nom. El 750 s'hi van refugiar temporalment alguns membres de la família [[omeia]]. Posterior fou atacada pels beges el 819 (en aquest temp els beges eren encara teòricament cristians); el 828 es va construir una muralla de protecció. Al segle X havia quedat allunyada del Nil, per un canvi en el curs, i havia perdut importància sent sobrepassada per Kus que estava a la vora del riu i llavors era la única ruta comercial. Hi havien emigrat durant un cert temps famílies alides de l'[[Hedjaz]] i al segle X s'havia difós el xiisme. Al segle XI el comerç va retornar per les pistes interiors i Kift es va recuperar però com que Kus fou feta capital provincial no la va poder atrapar. Fou fidel als [[fatimites]] quan els [[aiúbites]] van agafar el poder i una revolta el 1177 fou durament reprimida. La ciutat no va tenir madrassa i estava sota jurisdicció del cadi suplent de Kus. El seu territori va esdevenir un ''wakf'' o propietat religiosa amb els ingressos reservats pels xerifs de [[Medina]]. Sota els mamelucs va esdevenir un petit poble agrícola i va acabar de perdre tota importància durant el període otomà. El cultiu principal es la canya de sucre.
Amb els bizantins fou seu d'un bisbat i amb [[Justinià I]] va agafar el nom de [[Justiniàpolis]]. Els arabs li van donar el nom de Qift.
 
Durant el període otomà va perdre importància.
 
[[Categoria:Ciutats d'Egipte]]