Uti possidetis iure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: fi, hr, hu esborra: fr |
Encapçalament comença amb tres "=" i n'hi ha de nivell dos |
||
Línia 4:
Aquest principi prové del [[dret romà]], que autoritzava a la part bel·ligerant reclamar el territori que havia adquirit després d'una [[guerra]]. A partir d'això, el terme ha estat utilitzat històricament per legitimar conquestes territorials, per exemple, l'annexió de la [[Alsàcia-Lorena]] per part del [[imperi alemany]] a [[1871]]. Aquest principi va ser aplicat en el [[segle XVIII]] entre Espanya i Regne Unit al finalitzar la [[Guerra de l'Orella de Jenkins]] (1739-1748).
Més recentment, el principi ha estat utilitzat per establir les fronteres de nous [[estat]] s sorgits després d'un procés de [[independència]] ([[descolonització]]), com per exemple el cas de Veneçuela, amb l'objecte de assegurar que les fronteres mantinguessin els límits dels vells territoris colonials dels quals van emergir. Així mateix, va ser el principi rector del procés de descolonització en [[Àfrica]]. <ref> Robert Jackson "Sovereignty in world politics" a{{cita llibre|cognom = Jackson|nom = Robert (ed.)||títol = '' Sovereignty at the Millenium ''|any = 1999|editor = Political Studies Association||isbn = 9780631215967|}}</ref>
| |||