Ciaxares de Mèdia: diferència entre les revisions

[[Heròdot]] diu que en els darrers anys del regnat del seu pare Fraortes es va produir una invasió dels escites i que els medes foren governats durant 28 anys per un rei anomenat Madyes l'escita que va morir finalment en lluita contra Ciaxares, emigrant els escites cap el Caucas i la mar Negra. Es tractaria mesmés aviat d'un regne escita fundat a la regió del [[Llac Urmia]] i no propiamentpròpiament de Mèdia.

A mesmés a mesmés la filiació de Ciaxares amb Fraortes esés dubtosa i els erudits pensen que en realitat era fill d'un Kastariti que fou un dels tres caps (de Madai, Saparda i Bet Kari) que van dirigir una victoriosa rebel·lió contra [[Assíria]] el [[673 aC]].

La dominació escita es va acabar i Ciaxares va arribar al govern, va reorganitzar l'exèrcit i es va aliar amb [[Nabopolasar]] que es va revoltar per la mateixa època contra Assíria. Una derrota dels assiris i el regne de [[Manna]] vers el [[616 aC]] fou aprofitada segurament per Ciaxares per conquerir Manna vers el [[615 aC]]. L'any següent va ocupar la província assíria d'Arrapakhe (moderna [[Kirkuk]]) i tot seguit Tarbis (al nord de [[Niniveh]]) i [[Assur]]. Nabopolasar va arribar tard pel saqueig d'Assur però es va signar un tractat d'amistat i aliança entre el babiloni i els medes, i la filla de Ciaxares, Amytis, es va casar amb el fill de Nabopolasar, [[Nabucodonosor II]], que va construir uns jardins (el famosos [[Jardins penjants de Babilònia]]) per la seva dona perquè no ennyorésenyorés la vegetació de les muntanyes on havia nascut.

El [[612 aC]] els aliats van ocupar Niniveh ([[agost]] el [[612 aC]]) i van posar fi ala l'Imperi Assiri. Els assiris es van retirar a [[Harran]] i els medes llavors es van apoderar de Mesopotàmia del nord i el [[610 aC]] van participar a la conquesta d'aquesta ciutat, que després fou reconquerida pels assiris però expulsats un altre cop cap a [[Karkemish]]. La frontera entre Mèdia i Babilònia es va establir al sud de Harran i Assur.

Seguidament es va ocupar [[Urartu]], que abans es pensava que fou ocupat vers el [[590 aC]] però que avui dia es tendeix a creure que ja estava conquerit en gran part vers el [[600 aC]] i nomesnomés romanien algunes fortaleses concom [[Tushpa]] que fou ocupada vers el [591 aC] o 590 aC.

Després els medes van arribar fins a l'Àsia Menor i van topar amb [[Regne de Lídia|Lídia]]. La guerra amb Lídia va durar cinc anys i la batalla decisiva es va lliurar al sisè any, a la riba del riu [[Halys]] el [[28 de maig]] del [[585]] aC. Iniciada la batalla es va produir un eclipsi. Els medes, espantats van signar un armistici i després un tractat de pau amb el rei [[Aliates de Lídia]] i amb la mediació del rei Siennesis de [[Cilícia]] i el rei Labynetos de [[Babilònia]] (aquestosaquests nom els hi dona Heròdot, el primer esés el Pirind dels Babilonis, el segon es Nabucodonosor II); aquest tractat va establir alel riu Halys com a frontera. Astíages, fill de Ciaxares es va casar amb Arienis, filla d'Aliates. L'eclipsi havia ja estat predit per Thales de Milet.

Molt poc després delde l'acord de pau va morir Ciaxares i el va succeir el seu fill [[Astíages de Mèdia|Astíages]]