Koroni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 10:
El [[1205]] fou ocupada pels cavallers francs de la [[Quarta Croada]] i integrada al feu de Jofré de Villehardouin ([[1205]]), el qual, en virtut del tractat de Sapiendza, ratificat per Miguel Paleòleg ([[1209]]), la va cedir a [[Venècia]] que de fet ja s'hi havia establert des el [[1206]].
 
Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el 1428 sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins el [[15 d'agost]] del [[1500]] en què es va rendir i fou ocupada pels otomans ([[17 d'agost]] de [[1500]]) junt amb [[Navarino (Grècia)|Navarino]], durant la gurraguwrra Otomano-veneciana de 1499-1503. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 genissersgeníssers i 1000 ''azabs''.
 
El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els cavallers de Malta dirigits per l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone; els otomans van intentar recuperar-la lla aprimaveraprimavera del 1533 peroperò foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata Barba-roja (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidemiaepidèmia de pesta, i el hivern era rigurosrigorós, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant Mendoza ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.
 
Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des el [[1582]] al sandjak de Mistra) dins la ''liwa'' de Morea. La fortelsafortalesa i el seu territori eren feu imperial ( ''khass-i-humayyun'')
 
El [[1685]] al iniciar-se la guerra de la Santa Lliga (1684-1699), Francesco Morosini la va ocupar després d'un setge que va durar del [[25 de juny]] al [[7 d'agost]] de [[1685]], i fou una altra vegada possessió de Venècia. L'agost del [[1715]] els otomans dirigits pel gran visir Corlulu Ali Pasha la van reconquerir i famílies turques es van establir dins les muralles mentre els grecs eren expulsats fora d'aquestes muralles. Els otomans la van mantenir fins el [[1828]] quant va passar a [[Grècia]].