Revisió del 19:08, 14 jul 2010 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m Robot afegeix: ar:كوتونو ← Edició anterior		Revisió del 20:19, 23 ago 2010 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Història Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:BJ-Cotonou.png\|thumb\|Localització de Cotonou a Benín]] '''Cotonou''' ~~(536.827 habitants)~~ és la seu del govern de [[Benín]], tot i que la capital oficial és [[Porto-Novo]]. L'[[aeroport]] i les instal·lacions de carreteres i ferrocarril fan de Cotonou el centre de transports i comunicacions del país. La seva poblacio el 2006 és de 761.137 habitants (a l'anterior cens era 536.827 habitants i el 1960 només 70.000) i la ciutat segueix expandint-se especialment cap a l'oest. La ciutat es troba al sud-est del país, entre l'[[oceà Atlàntic]] i el [[llac Nokoué]], al voltant de la [[llacuna de Cotonou]] (de fet, un [[estret]]). ~~La ciutat es troba al sudest del país, entre l'[[oceà Atlàntic]] i el [[llac Nokoué]], al voltant de la [[llaguna de Cotonou]] (de fet, un [[estret]]).~~ La ciutat és coneguda com un [[port]] important, i també hi ha un [[aeroport]] i una línia [[ferrocarril\|ferroviària]] fins [[Parakou]]. Hi ha llocs importants a Cotonou com el [[Cotonou Friendship Stadium]], la [[catedral de Cotonou]], la [[mesquita central de Cotonou]] o el [[mercat de Dantokpa]], que inclou un [[mercat de fetitxos]]. La [[National University of Benin]] es troba a Cotonou. Linha 8 ⟶ 6: Hi ha indústries com l'[[oli de dàtil]], el [[pastís de dàtils]], la [[cerveseria]], [[tèxtils]] i [[ciment]]. S'hi construeixen [[automòbils]] i [[bicicleta\|bicicletes]], i hi ha [[molí fuster\|molins fusters]] a la ciutat. S'hi exporten productes [[petroli\|petrolífers]], [[bauxita]] i [[ferro]]. S'hi duu a terme l'extracció de [[petroli]]. ==Història== Cotonou va ser dominat originàriament pel regne de [[Dahomey]] del [[segle XVIII]]. El [[1851]], els [[França\|francesos]] feren un tractat amb el rei de Dahomey, [[Gezo]], que els permeté establir a Cotonou un poblat mercantil. El [[1883]] la flota francesa ocupà la ciutat per evitar que la regió fos conquerida pels [[Regne Unit\|britànics]]. El poble fou fundat per els Aïzo d'Allada, amb el nom de ''Donupka'' (prop del forat, o sigui "Prop de la llacuna"). Els arbres eren d'un color una mica vermellós i el representant d'[[Abomey]] va considerar que era sang, doncs el poble fon d'Abomey creia en aquell temps que les animes dels morts baixaven per l'Ouémé fins a la llacuna i el mar i va suposar que cada mort que passava per la llacuna deixava una mica de la seva sang als arbres i per aixó li va dir ''Ku Tonu'' (''Ku'' = mort, ''Tonu'' = llacuna). La ciutat fou abandona després del pas de l'exèrcit de [[Dahomey]] al segle XVIII. Yepké Zinsou, un mercader d'esclaus, va trobar el lloc adient per l'embarcament d'esclaus, al estar fora del control de les marines europees i va refundar la vila amb l'ajut del mestís portuguès Sangrònio; Zinsou fou reconegut pel rei de Dahomey com a ministre encarregat de les relacions amb els blancs (''yévogan'') i s'hi va instal·lar amb la seva família. La localitat va prosperar pel comerç de l'oli de palmera i dels drets d'ancorar dels europeus (que es pagaven en especies); l'oli de palmera fou expandit pel mestís brasiler Domingo Martins. El [[1851]], els [[França\|francesos]] feren un tractat amb el rei de Dahomey, [[Gezo]], que els permeté establir a Cotonou un poblat mercantil. Sota el regne de [[Glele]] (francès Glélé) la ciutat encara es va expandir més. França s'hi va implantar pels tractats de 19 de maig de 1868 i un altra de 1878 amb el senyor local. El 1883 la flota francesa va anar a Cotonou per impedir una eventual annexió britànica. El rei [[Behanzin]] de Dahomey, fill i successor de Glele, refusà als francesos tot dret sobre Ko Tonu (''Kotonou'' des francesos convertida en Cotonou) i va atacar la ciutat; la guarnició francesa va rebutjar dos atacs ([[23 de febrer]] i [[4 de març]] de [[1889]]). Un moll construït entre 1891 i 1899 va permetre ampliar el volum comercial. El 1905 hi havia 75 europeus (incloent 7 dones i un nen) i 1100 africans. El 1912 fou declarada comuna mixta. La seva gran expansió va començar el 1928, quan tenia entre 8 i 9000 habitants (uns 300 musulmans). El [[31 d'agost]] de [[1966]] es va formar la Unió Islamica de Dahomey que assegurava la preeminencia dels musulmans de [[Porto Novo]] que són els que reben les donacions dels països del golf (junt amb el nord del país, islamitzat), i de les que Cotonou gairebé no s'ha beneficiat. ==Bibliografia== *J. Lombard, ''Cotonou, Études Dahoméennes''. [[Categoria:Geografia de Benín]]

Cotonou: diferència entre les revisions