'''Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí''' (mort [[685]]) fou el fundador de la branca [[azraquita]] dels [[kharigites]].
Era fill d'un llibert d'origen grec i seguidor de les doctrines [[kharigites]]. El [[683]] va donar suport a [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]] quan estava assetjat a [[la Meca]] pel general sirià [[Husayn ibn Numayr al-Sakuni]]. Una vegada aixecat el setge va retornar a [[Bàssora]] amb els altres caps del seu grup, NadjdaNajda ibn Amir i Abd Allah-Al·lah ibn Ibad; allí, al ser anunciada la mort del califa [[Yazid Iibn Muàwiya]] ibn Muawiya, van esclatar desordres, i els homes de Nafi van matar al governador MasudMassud ibn Amr al-Ataki que havia estat designat per Ubayd Allah ibn Ziyad, i després es van oposar al governador Umar ibn Ubayd Allah, enviat per Abd Allah ibn al-Zubayr; Umar va haver de conquerir la ciutat per la força amb el suport de la població que estava contra Nafi. Aquest i la seva gent van haver de sortir de Bàssora, però es van quedar a les rodalies, i van rebre reforços del seus correligionaris d'altres llocs, i van passar a l'atac derrotant a Umar ibn Ubayd Allah i recuperant Bàssora.
Ibn al-Zubayr va enviar llavors un exèrcit dirigit per MuslimMúslim ibn Uvays i fou probablement llavors quan els kharigites es van dividir entre moderats o [[ibadites]] i radicals o [[azraquites]] ([[Azarika]]) generalment fixada a l'any [[684]]/[[685]], els primers partidaris de MuslimMúslim i els segons oposats. Els ibadites es van quedar a Bàssora i els azraquites van sortir de la ciutat i sota la direcció de Nafi es van dirigir al [[Khuzestan]] a la zona d'al-[[Ahwaz]]. MuslimMúslim els va atrapar a [[Dulab]] i es va lliurar una batalla durant la qual Nafi va morir. El va succeir [[Ubayd Allah-Al·lah ibn al-MahuzMàhuz]] que va seguir la batalla fins que els homes de MuslimMúslim, cansats, es van retirar a Bàssora.
