Revisió del 22:46, 21 jul 2010 modifica Xufanc (discussió \| contribucions) Autopatrullats 21.846 edits m →‎Pàgines relacionades ← Edició anterior		Revisió del 03:11, 27 ago 2010 modifica desfés Xqbot (discussió \| contribucions) Bots 211.723 edits m Robot modifica: et:Täishäälik; canvis cosmètics Edició següent →
Línia 1: '''Vocals''' són els [[so de la parla\|sons de la parla]] que s'articulen exclusivament amb la vibració de les [[cordes vocals]], sense que el pas de l'[[aire]] per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la [[faringe]], la [[cavitat bucal]] i la [[cavitat nasal]]) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats només actuen com a [[ressonador~~\|ressonadors~~]]s, alterant els [[harmònic]]s del so activat per les cordes vocals. Les vocals s'oposen a les [[consonant]]s. Hi ha tres factors de classificació de les vocals, en funció de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harmònics del so produït per les cordes vocals: Línia 12: Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciació i formar així un [[diftong]] o un triftong, presents en la majoria de llengües. Cal remarcar que la pronunciació de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar les vocals són els que més sovint porten un [[signe diacrític]]. == Vocals a les diferents llengües == A certes llengües, particularment les [[llengües semítiques]], l'alternança de vocals tendeix a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenats [[abjad~~\|abjads~~]]s). En altres llengües, les vocals són un [[fonema]] essencial de la [[paraula]]. Les vocals són especialment importants en llengües que disposen de poques consonants (com ara el [[maori]] o el [[hawaià]]) o llengües on la proporció de consonants és relativament petita (com ara el [[sedang]], parent del [[vietnamita]] que distingeix 55 sons vocàlics diferents). El japonès és una de les poquíssimes llengües que té vocals sordes. En moltes llengües, entre elles el català, no es pot tenir uns [[síl·laba]] sense vocal, ja que actuen com a nucli. De fet, una vocal sola pot formar una síl·laba i fins i tot una paraula completa. === Sistemes vocàlics === La majoria de llengües tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 següents les més comunes:[[A]], [[E]], [[I]], [[O]], [[U]]. Se solen representat segons el [[triangle vocàlic]] de l'[[AFI]]. Aquesta configuració és la més comuna perquè representa l'ús més eficaç de l'espai vocàlic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, el [[castellà]] i el [[grec modern]] l'empren. El [[llatí]] ja tenia una configuració semblant, si bé distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seus [[llengua romànica\|derivats]] foren tan frugals com el castellà, però, ja que el [[francès]] distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les llengües europees, les [[llengua germànica\|germàniques]] són particularment riques en sons vocàlics, amb el [[suec]] al capdavant amb 17 vocals. A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'[[abkhaz]] coneixen només dues vocals. Totes les llengües naturals inclouen alguna mena d''''a'''. == Pàgines relacionades == * [[Vocal neutra]] * [[Semivocal]] [[Categoria:Fonètica]] Linha 48 ⟶ 49: [[eo:Vokalo]] [[es:Vocal]] [[et:~~Vokaal~~Täishäälik]] [[ext:Vocal]] [[fa:واکه]]

Vocal: diferència entre les revisions