Guerra de Borgonya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
El 1469, el Duc [[Segimon d'Àustria]] va assignar les seves possessions a Alsàcia a Carles el Temerari, duc de Borgonya, com [[feu]], perquè les protegís contra l'expansió de l'[[Antiga Confederació Suïssa]]. El involucrament de Carles a l'oest del Rin no li va donar cap raó per atacar els confederats, com volia Segimon, però el seu embargament polític a les ciutats de [[Basilea]], [[Estrasburg]] i [[Mulhouse]], dirigides per Peter von Hagenbach, va fer que aquestes ciutats acudissin a [[Berna]] a la recerca d'ajuda. L'estratègia expansionista de Carles va patir una primera derrota quan va fracassar l'atac al [[Arquebisbat de Colònia]] després del fallit [[setge de Neuss]] (1473-1474).
En una segona fase, Segimon buscava un acord de pau amb la Confederació suïssa, que va acabar aconseguint en [[Constança]] el 1474 (anomenada més tard ''[[Ewige Richtung]]'')<ref>{{en}} Richard Vaughan, ''[http://books.google.es/books?id=GsKuCHXRuPMC&pg=PA292&dq=Ewige+Richtung&hl=ca&ei=CUVoTJ7NHtm5jAfwsa3UBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ewige%20Richtung&f=false Charles the Bold: the last Valois Duke of Burgundy]'', p.292</ref>). Volia comprar una altra vegada les seves possessions alsacianes, ara en poder de
Lluís XI signà diversos tractats: amb els suïssos a l'octubre i amb [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al desembre de [[1474]], i amb [[Eduard IV d'Anglaterra]] el [[29 d'agost]] de [[1475]], que tenen com a objectiu aïllar [[Carles I de Borgonya]]. Renat II aprofita la situació i llança un atac contra el seu veí el 9 de maig de 1475. Carles, sense perdre temps, firma una nova treva amb el rei de França i envaeix Lorena a la tardor. Ràpidament pren [[Charmes (Vosges)|Charmes]], [[Épinal]] i la capital del ducat, [[Nancy]], el 24 de novembre de 1475, que es rendeix després d'un mes de setge i René II ha de refugiar-se a [[Joinville]], petita ciutat al nord de Lorena. Carles acompleix en part el seu somni de reunir territorialment l'antic regne de la [[Lotaríngia]] amb Nancy per capital del nou regne. Els Estats lorenenses s'alien amb el vencedor, que estableix diversos forts d'avançada amb la intenció de conquerir Suïssa.
L'any següent, les forces bernesa conquerir i arrasar el [[Vaud]], que pertanyia al [[Duc de Savoia]], el qual estava aliat amb Carles I de Borgonya. Al [[Valais]], la república independent dels ''Sieben Zenden'' juntament amb els bernesos i altres tropes confederades van expulsar als de Savoia del baix Valais després de vèncer a la [[Batalla de La Planta]] el novembre de 1475. En 1476 Carlos contraatacar i va marxar contra [[Grandson]], que pertanyia a [[Pierre de Romont]] de Savoia, on el seu guarnició seria ofegada al llac malgrat haver capitulat. Quan les forces confederades van arribar uns dies més tard, el seu exèrcit va patir una derrota enorme en la [[batalla de Grandson]] i va ser forçat a abandonar el camp de batalla, deixant la seva artilleria i moltes provisions. Després reclutar un nou exèrcit, va ser nuevamentte vençut a la [[Batalla de Murten]]. Carles el Temerari va caure a la [[Batalla de Nancy]] el 1477, on els suïssos van lluitar al costat d'un exèrcit de [[René II de Lorena]].▼
▲
== Efectes ==▼
▲== Efectes ==
Després de la mort de Carles el Temerari, la dinastia dels Borgonya es va extingir. Els territoris de Flandes dels Borgonya van passar consegüentment a ser possessió dels Habsburg, quan l'arxiduc [[Maximilià I d'Habsburg]], que més tard seria emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, es va casar amb l'única filla de Carles, [[Maria de Borgonya]]. Borgonya va passar a ser part de [[França]] sota el control del Rei [[Lluís XI]]. El Franc-Comtat va passar inicialment a mans franceses, però més tard va ser cedit el 1493 el fill de Maximilià I, [[Felip I de Castella]], pel rei [[Carles VIII de França]] al [[Tractat de Senlis]], en un intent de mantenir l'Emperador en la neutralitat durant la invasió d'Itàlia, que Carles havia planejat. Les victòries dels Confederats sobre una de les potències europees més poderoses miitarmente els van reportar una reputació d'invencibilitat, i les Guerres de Borgonya van marcar el principi de l'ocupació dels [[mercenaris suïssos]] en els camps de batalla d'Europa.
| |||