Martí d'Hinojosa: diferència entre les revisions

 

Martín era un dels quatre fills de Miguel Muñoz de Finojosa i Sancha Gómez, de nobles families castellanes. En 1158, en morir el seu pare, Martín decideix de prendre l'hàbit [[cistercenc]] al monestir de Cántavos (vora [[Fuentelmonge]], Sòria), on fou novici; el 1166, en morir l'abat Bernat, Martín el succeeix malgrat la seva joventut. El nou abat decideix canviar la ubicació del monestir i portar-lo a terres de regadiu: en [[1179]] posà la primera pedra del nou monestir de [[Santa María de Huerta]], amb la presència d'[[Alfons VIII de Castella]].

A la mort del bisbe Gonzalo de [[Sigüenza]], en 1186, [[Urbà II]] el nomenà successor seu al bisbat. Va restablir-hi la disciplina eclesiàstica al capítol de canonges i va defensar el clergat dels senyors; va afavorir els habitants del lloc de La Alcarria i va enviar dos canonges a estudiar a la universitat de París. Continuà afavorint l'[[Orde del Cister]], fundant-ne un monestirs a Murel (Guadalajara) que després es traslladà a Óvila. El rei li encarregà de la fundació del monestir femení que volien fundar prop de [[Burgos]], el monestir de Las Huelgas; Martín marxa en 1187 a [[Cîteaux]] (França) amb cartes del rei de diverses abadesses castellanes per proposar a l'orde la fundació de l'abadia, que fou aprovada en un capítol general.

 

 

La confusió, sumada a les falsedats difoses pels falsos cronicons dels segles XVI i XVII, va fer que el culte a aquest suposat sant diferenciat es perllongués en la pietat popular, ja que el calendari oficial no l'acceptava.