Dionisi el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: bg:Дионисий I Стари |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
Dionís va entrar en el territori cartaginès sense oposició i va assetjar [[Mòtia]], una de les principals fortaleses cartagineses que fou conquerida després d'un setge. [[Segesta (Sicília)|Segesta]] fou assetjada però va resistir.
El [[396 aC]] va arribar una flota cartaginesa sota Himilcó, el que va canviar el curs de la guerra; sículs i sicanis van retornar a la obediència cartaginesa; [[Mòtia]] fou recuperada, i [[Himilcó (406 aC)|Himilcó]] va avançar fins a [[Messina|Messana]] que fou assaltada i destruïda. La flota siracusana dirigida per [[Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)|Leptines]], germà de Dionís, fou destruïda. El tirà no va voler arriscar les seves forces de terra i es va retirar cap a Siracusa. Assetjat pels cartaginesos per mar i terra i abandonat pels seus aliats de l'illa, la situació era desesperada quan la pesta va tornar a aparèixer entre els púnics. En assabentar-se de la situació Dionís va fer un atac sobtat per terra i mar i va derrotar els cartaginesos; una gran part de la flota púnica fou cremada. Els cartaginesos van haver de capitular a canvi d'una sortida lliure, però havien de deixar els mercenaris i abandonar els seus aliats. No va seguir cap tractat de pau formal però el desastre patit i alguna revolta a l'Àfrica van impedir als cartaginesos renovar el seu intent fins el [[393 aC]].
En aquest any (393 aC), sota la direcció de [[Mago (396 aC)|Magó]], successor d'Himilcó, i amb el suport de sículs, els cartaginesos van avançar fins a [[Messina|Messana]], però foren derrotats per Dionís prop d'''[[Abacaenum]]''. El [[392 aC]], després de rebre reforços, Magó va avançar altre cop cap a Siracusa, però Dionís, amb el suport del tira Agiris d'[[Agurion]] (''Agyrion'' o ''Agyrium''), va poder tallar els subministraments de l'enemic i finalment Magó va haver de demanar la pau, que es va signar i segons el qual Cartago deixava de protegir als seus aliats a l'illa (especialment als sículs) i cedien [[Tauromenium]], i en la resta es confirmaven les posicions anteriors.
Amb les mans lliures a l'illa va començar els seus projectes contra les ciutats gregues d'Itàlia. Aliat a [[Locris]] després del seu casament amb Doris, la filla d'un dels caps de la ciutat, el seu objectiu fou [[Rhègion]], on a més a més es refugiaven els exiliats. Dionís va establir a Messana una colònia de ciutadans de Locris (i de la seva ciutat depenent de Medama) . Les ciutats d'Itàlia, que patien la pressió dels pobles de l'interior, van formar una lliga defensiva tant contra els bàrbars com contra Dionís però aquest es va aliar als [[lucans]] als qui va enviar una flota dirigida pel seu germà Leptines ([[390 aC]]). El [[389 aC]] va derrotar a la Lliga al riu [[Heloros]] i mercès a això va poder sotmetre [[Caulònia]], [[Hipponium]], i finalment, després d'un setge d'onze mesos, [[Rhègion]] ([[387 aC]]). Molts dels habitants d'aquestes ciutat foren enviats a Siracusa, i els seus territoris donats a [[Locris]].
| |||