Insurrecció federalista de 1869: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
Malgrat el fracàs dels aixecaments de setembre de 1869, a primers d'octubre un grup de 8-10.000 homes s'alçaren en armes a l'[[Empordà]]. L'instigador principal fou [[Francesc Sunyer i Capdevila]], qui va fer una proclama cridant a la revolta republicana el [[3 d'octubre]] a [[Figueres]]. Després d'aplegar un bon nombre de seguidors, el [[4 d'octubre]] els concentrà a [[Garriguella]] i va fer tocar a somatent els pobles locals, malgrat les amenaces provinents del [[castell de Figueres]]. Però, inesperadament i sense informar als altres coreligionaris també alçats, Sunyer llicencià la seva partida a [[La Jonquera]] i travessa la frontera cap a l'exili.
 
Tanmateix, la revolta fou continuada per [[Pere Caimó i Bascós]] i [[Josep Toribi d'Ametller i Isern]], que van organitzar una Junta Revolucionària a [[Besalú]] i disposà de 700 homes que controlaren el territori entre [[Salt]] i [[Olot]]. Nogensmenys, el dia [[11 d'octubre]], mentre intentaven ocupar [[Olot]] van rebre notícies desencoratjadores sobre l'estat de la revolta.; Ametller[[Girona]] es mantingué fidel a les autoritats i el dia [[6 d'octubre]] [[La Bisbal]] havia caigut en mans de les tropes governamentals i el diputat Pere Caimó decidirenhavia estat fet presoner després del [[Foc de la Bisbal]]. Ametller decidí aleshores pactar una capitulació que assegurés l'indult als participants de la revolta.
 
== Conseqüències ==