Francisco Cea Bermúdez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 37:
La seva gestió va ser fosca (de fet, [[Francisco Tadeo Calomarde|Calomarde]] dominava el ministeri), però potser va influir en l'oposició als ultrarrealistas, el que segurament va ocasionar la seva caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), a favor del [[Pedro Alcántara de Toledo i Salm-Salm|duc del Infantado]]. Va ser llavors enviat com ambaixador a [[Dresden]] ([[1825 ]]-[[1827]]) i Londres ([[1827]]-[[1832]]), i com a tal va bloquejar alguns intents dels [[Liberalisme|liberals]] de desembarcar a la Península.
 
Després dels [[Motí de La Granja de San Ildefonso|successos de La Granja]] d'agost-setembre del 18341832, va ser cridat per [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies|Maria Cristina]] perquè formés govern i pogués neutralitzar els sectors [[Absolutisme|absolutistes]], col.laborant amb el moribund [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] en la seva pugna amb l'infant [[Carles Maria Isidre de Borbó|Don Carles]]. Va ser nomenat novament Secretari d'Estat l'[[1 d'octubre]] de [[1832]], i va promulgar la [[Pragmàtica Sanció de 1830|Pragmàtica Sanció]] que anul.lava la [[Llei Sàlica]] i obria el camí al tron a la filla del rei, la futura [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].
 
Va adoptar així mateix una sèrie de mesures: