Comicis romans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
estandardització i revisió lingüística |
||
Línia 1:
Els '''comicis''' eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga [[Roma (Regne i República)|Roma]].
El comicis més antics són els ''Comitia Calata'', convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos.
Línia 6:
==Comicis Curials i Comicis Centuriats==
▲Mes tard, amb la república, els '''Comicis Curials''' van perdre atribucions a favor de la nova divisió per ciutadans subjectes al servei militar o Centúries (anomenats '''Comicis Centuriats'''). Així va haver un fraccionament de les funcions del Comicis o Assemblees Curiales a favor dels Centuriats.
El Comicis o Assemblees Curials van conservar les següents funcions:
▲- Actes formals o que interessen sol a particulars.
▲- Rebre juraments de fidelitat de cònsols i dictadors.
▲- Autoritzacions per testar (Adrogación).
A les Assemblees o Comicis Centuriats va correspondre:
Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes van tendir a treure poders a aquestes Assemblees a favor del Comicis Centuriats, on no era preponderant la influència de la noblesa o patriciat, però si dels rics, i on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distingides), decidien gairebé sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. A més totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assemblea de Patricis.▼
▲- L'elecció de cònsols i senadors i després també altres magistrats (si bé, algun temps després, l'elecció de questors, edils i altres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)
▲- La declaració de guerra i aprovació d'acords de pau.
▲- L'admissió o rebuig de lleis.
▲- Les apel•lacions en causes criminals.
▲Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes van tendir a treure poders a aquestes Assemblees a favor del Comicis Centuriats, on no era preponderant la influència de la noblesa o patriciat, però si dels rics, i on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distingides), decidien gairebé sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. A més totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assemblea de Patricis.
L'entrada dels plebeus (és a dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, però no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls van reservar llocs al senat, a més de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seva importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els esmentats comicis). Però existia fins i tot una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dues classes es va mentenir.
Des de mitjans del [[Segle V aC]] la noblesa va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triomf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia amb coaccions o altres mitjans, la presentació de candidats plebeus populars que poguessin fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anul•laven el comicis pels sacerdots, al•legant-se alguna infracció religiosa.▼
▲Des de mitjans del Segle V aC la noblesa va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triomf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia amb coaccions o altres mitjans, la presentació de candidats plebeus populars que poguessin fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anul•laven el comicis pels sacerdots, al•legant-se alguna infracció religiosa.
Per tant, encara que des del [[445 aC]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars amb potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit el [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar amb potestat consular va ser elegit el [[400 aC]] (354 de Roma).
Vegeu també: [[Plebiscits romans]], [[Roma (Regne i República)]]
| |||