Nil de Rossano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 33:
Va néixer al si de la família grega dels Malena, de [[Rossano]], al [[thema]] bizantí de [[Calàbria]], i batejat com a Nicolau. Estudià a l'escola monàstica de Rossano i fou un bon cal·lígraf i himnògraf. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va deixar la seva família, dotant-la perquè no tingués problemes, i va fer-se monjo de l'orde dels [[basilians]], fent els vots al monestir de San Nazario ([[San Mauro la Bruca]], Salerno) cap al [[940]]. Es retirà llavors a fer vida eremítica a l'[[eparquia]] del Mercurion (probablement al territori de [[Viggianello]], entre la [[Lucània]] i Calàbria). S'hi dedicà a la vida contemplativa i la caritat, i a copiar còdexs que havia recollit. Cercant encara més solitud, va retirar-se a una cova propera, on hi havia un altar dedicat a Sant [[Miquel arcàngel]].
Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels basilians a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruines d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]]. Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient. [[Basili II]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo patriarca, però mai arribà a anar-hi. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de San Demetrio Corone, que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.
Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. A Rossano va fundar un nou monestir; hi intercedí en favor d'alguns rebels i, davant de la comunitat jueva, en favor d'un jove cristià que havia mort un jueu. Li fou ofert el càrrec d'arquebisbe, però el refusà. Cap al 980 va marxar a [[Capua]];
En 1004 va partir per visitar un cenobi i emmalaltí prop de l'antic [[Tusculum]], al [[Laci]]. En somnis, va veure la [[Mare de Déu]] que li deia que aquell seria el lloc on s'establirien els seus monjos. Hi fundà l'abadia de Grottaferrata, prop de [[Frascati]] ([[Laci]]), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum, que donà origen a l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]]. Nil morí abans que el monestir fos construït, però aviat s'hi traslladaren prop de seixanta monjos.<ref>Encara avui continua mantenint el ritus oriental. </ref> Morí a Sant'Agata de Tusculum el setembre de 1004.
▲Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Cap al 980 va marxar a [[Capua]] i entre 981 i 996 va viure al monestir de Sant Miquel de Valleluce, proper a [[Monte Cassino]]. En 996 va al monestir de Serapo, prop de [[Gaeta]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat de Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador [[Otó III]] aquest comportament, tornant després a Serapo.
==Notes==
| |||