Guerra dels Mercenaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
|Data = [[241 aC|241]] - [[238 aC]]
|Lloc = [[Tunísia]]
|Resultat = Victòria de
|Casus =
|Territori = Cartago perd [[Còrsega|'' Corsica '']] i [[Sardenya|'' Sardinia '']]
|Combatientes1 = [[
|Combatientes2 = [[Mercenari]] si súbdits africans de Cartago
|Comandante1 = [[Hannó el Gran]], <br /> [[Amílcar Barca]], <br /> [[Anníbal]]
Línia 21:
|Color = # FFEE77
}}
La '''Guerra dels mercenaris''' o '''Guerra líbia'''<ref>{{en}} Charles Rollin, ''[http://books.google.es/books?id=a0wrAAAAYAAJ&pg=PP15&dq=lybian+war+240&hl=ca&ei=IHGMTKv7McOMOKPM-JIL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false The antient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians]'', p.218</ref> va ser una revolta dels exèrcits de [[mercenari]]s al servei de l'[[
==Els inicis==
Quan [[Amílcar Barca]] va tornar a l'[[Àfrica]] després de la [[Primera Guerra Púnica]], les seves tropes, 20.000 mercenaris europeus (hispans, gals, ligurs, balears i grecs), la major part antics esclaus o desertors,<ref>{{en}} Charles Rollin, ''[http://books.google.es/books?id=a0wrAAAAYAAJ&pg=PP15&dq=lybian+war+240&hl=ca&ei=IHGMTKv7McOMOKPM-JIL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false The antient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians]'', p.220</ref> 70.000 africans i 2.000 númides que s'havien mantingut fidels només pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors polítics d'Amílcar dins l'aristocràcia. Aquesta guerra va representar un gran perill per a
El comandament contra els rebels es va donar al general [[Hannó el Gran]], que no va aconseguir res. Al cap d'un temps Amílcar Barca fou cridat i va haver d'agafar el comandament de les forces lleials. Els mercenaris sollevats estaven dirigits per [[Espendi]] i Mató, i se'ls havien units els númides. Els rebels dominaven tot l'interior del país i assetjaven [[Útica]] i [[Hippo]] les dos úniques ciutat lleials a [[Cartago]].
Amílcar només disposava de 10.000 homes i 70 elefants però [[Batalla del riu Bagrades (239 aC)|va forçar el pas]] del [[riu Bagrades]], derrotant als mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del país, sometent moltes ciutats; en un moment d'especial perill el cap númida [[Naraves]], i amb el seu ajut va poder derrotar a Espendi i un altre cap rebel de nom Autaritus i va fer gran nombre de presoners; Amílcar es va comportar suaument i va deixar que els que estaven penedits tornessin al seu exercit, i deixant que els demés tornessin a les seves llars amb la condició de no tornar a agafar les armes contra Cartago.
| |||