Alcoi: diferència entre les revisions

Fundada el [[17 de maig]] de [[1256]] per controlar la ruta d'[[Alacant]] a [[Xàtiva]] i de [[Villena]] a [[Cocentaina]], la ciutat va ser pionera en la [[Revolució Industrial]] al [[País Valencià]] dins els sectors [[tèxtil]], [[Paper|papererpaper]]er i [[Metal·lúrgia|metal·lúrgic]]. El nucli antic d'Alcoi és hereu de l'urbanisme que es va desenvolupar durant la segona meitat del [[segle XIX]] i principi del [[segle XX]], si bé les seues cases i carrers estan condicionats per actuacions anteriors. Al llarg de les últimes [[Dècada|dècades]], s'ha anat diversificant vers el sector [[Sector terciari|serveis]] i un nouvingut [[turisme]] d'interior.

La vegetació conserva restes del [[bosc mediterrani|bosc autòcton mediterrani]], principalment al carrascar de la Font Roja, amb exemplars arboris d'[[alzina|alzines]] (''Quercus ilex''), [[teix]]os (''Taxus baccata''), [[auró de Granada|aurons]] (''Acer granatense''), [[Freixe|freixesfreixe]]s (''Fraxinus ornus''), [[galer]]s (''Quercus faginea''), [[roure]]s, [[moixera de pastor|moixeres]] (''Sorbus torminalis''), i arbustives com el [[ginebre]] (''Juniperus communis)'', el [[marfull]] ''(Viburnum tinus)'' i les [[Viola odorata|violetes]] (''Viola odorata''). El bosc primigeni està dominat per la [[carrasca]] (''Quercus ilex rotundifolia''), un estrat molt ric en matolls i lianes, i una vasta varietat d'herbes aromàtiques. En altres masses forestals de repoblació predominen les [[Pi (arbre)|pinedes]], amb la presència del [[pi blanc]] (''Pinus halepensis'') en detriment del [[pi pinyoner]] (''Pinus pinnea'') i del [[pinastre]] (''Pinus pinaster''); els pins suposen el 85% del total del boscos.

Dins la ciutat i la Font Roja es poden veure exemplars d'[[om]]s amb senyals de resistència a la [[grafiosi]], amb rebrots en èpoques de pluja i temperatures poc extremes. Es conserven alguns boscos de ribera per tot el terme; la majoria són [[Pollancre|xopades]] o [[Salze|salzedessalze]]des.

Els altres dos sectors tradicionals són el [[Metal·lúrgia|metal·lúrgic]] i el [[Paper|papererpaper]]er, ambdós molt reduïts en comparació als [[segle XIX|segles XIX]] i [[segle XX|XX]].

Les places hoteleres han passat de ser menys de 200 el [[1997]] a quasi 500 el [[2006]], repartides entre dos hotels de 3 i 4 estreles, un hostal i un alberg,<ref name=Turisme>[http://www.dip-alicante.es/documentacion/8turismo.asp?codigo=03009 Font: Diputació d'Alacant]</ref> més quatre masos dedicats al turisme rural.<ref>[http://www.alcoiturisme.com/ Ajuntament d'Alcoi. Turisme.]</ref> L'oferta hotelera és puntualment baixa en les festes de [[Moros i Cristians d'Alcoi|moros i cristians]], en què la ciutat pot duplicar la seua població. L'oferta existent està basada en l'explotació del turisme d'un dia provinent de [[Benidorm]] o [[Alacant]], com és el cas de [[Guadalest]].

[[Fitxer:Evolució del atur registrat a Alcoi.PNG|thumb|Evolució de l'atur. '''Font: INEM''' - Mes de [[desembre]] com a referència.<ref>'''Font:''' Diputació d'Alacant [http://www.dip-alicante.es/documentacion/5trabajo.asp?codigo=03009 '''Font:''' Diputació d'Alacant]</ref>]]

'''Treball'''. Ocupats per situació professional (2001):<ref>'''Font:''' Diputació d'Alacant [http://www.dip-alicante.es/documentacion/fichasive/03009.pdf '''Font:''' Diputació d'Alacant]</ref> empresaris, 3.666; empleats, 19.670; membres d'una cooperativa, 53; persones dependents de l'ajuda familiar 75. L''''atur''' registrat per sectors el [[31 de març]] de [[2007]] era el següent: agricultura, 1,12%; construcció, 7,28%; indústria, 29,10%; serveis, 50,67%, i gent sense ocupació anterior, 11,82%.

Actualment la corporació municipal té una clara preferència per l'ús del castellà, actitud que crea un etern conflicte lingüístic entre l'Ajuntament i l'oposició,<ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=2361 Alcoi Digital 20/01/2005 Carles Esteve assegura que el PP vol que el valencià siga una llengua de filà]</ref><ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=7784 Alcoi Digital 18/01/2008 Esquerra Unida-l'Entesa lamenta la política lingüística feta pel Partit Popular]</ref> i que ha fet necessària la intervenció del [[Síndic de Greuges]] en diverses ocasions.<ref name=normalitzacio>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=4228 Alcoi Digital 06/10/2005 La Coordinadora pel Valencià denuncia davant el Síndic que el govern local incompleix la normativa de normalització]</ref><ref>[http://unfumdegreuges.blogspot.com/2008/01/per-ordre-de-lalcalde-es-fa-saber.html Nota de premsa del grup municipal del BLOC d'Alcoi del dia 5 de desembre de 2007 en Un fum de greuges]</ref> Els altres partits polítics han acusat el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]] de provocar el retrocés en l'ús del valencià a Alcoi.<ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=1080 Alcoi Digital 05/05/2004 L'Entesa acusa el Partit Popular de provocar el retrocés en l'ús del valencià]</ref> La unitat lingüística també és un tema recurrent en el debat polític municipal.<ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=238 Alcoi Digital 11/12/2003 L'Entesa mostra la seva preocupació per la reobertura del conflicte lingüístic]</ref><ref> [http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=1580 Alcoi Digital 15/09/2004 Paco Blay critica la proposta del govern perquè es reconega el valencià, diferenciat del català, com a llengua oficial a Europa]</ref><ref>[http://alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=1589 Alcoi Digital 16/09/2004 Trini Miró defén el valencià com a llengua pròpia dels valencians, "perquè així ho reconeix l'Estatut"] {{es}}</ref>