Ikastola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Sanpelaio4.jpg|200px|thumb|right|Façana de la ikastola Salbatore Mitxelena de [[ZarauzZarautz]] ([[Guipúscoa]]).]]Una '''''ikastola'''''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Codigo=24153 ''ikastola''] {{eu}} {{es}}</ref> (neologisme [[basc]] format a partir del verb ''ikasi''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Codigo=24124 ''ikasi''] {{eu}} {{es}}</ref> -aprendre, estudiar- i seguint el model de la paraula basca ''eskola''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Codigo=15455 ''eskola''] {{eu}} {{es}}</ref>) és una escola del [[País Basc]] que ensenya en basc.
 
Les primeres ''ikastoles'' (en basc el plural absolutiu és ''ikastolak'', i l'actiu ''ikastolek'') van aparèixer per iniciativa privada l'any [[1957]].
Línia 11:
Les ''ikastoles'' d'abans de la tornada de la democràcia a [[Espanya]] eren totalment privades. A partir d'aquesta data, les ''ikastoles'' s'integren dins del sistema educatiu públic (algunes d'elles passen a ser escoles públiques, altres semipúbliques o privades) i per tant el concepte d'''ikastola'' ja no està associat completament a ser l'única institució educativa on s'ensenya en basc ja que el sistema educatiu basc actual comprèn tres models d'ensenyament: en basc, bilingüe i en castellà amb el basc com una assignatura.
 
A [[França]], però, les ''ikastoles'' tenen la mateixa situació jurídica que les escoles bressol[[Bressola]] catalanesde la [[Catalunya Nord]]: són totalment privades.
 
Hi havia ''ikastole''s en territoris on l'alumnat majoritàriament parlava el basc com a llengua familiar (com a moltes zones de Guipúscoa) i en territoris on el basc ja no era la llengua vehicular de l'alumnat (com a [[Àlaba]] i al sud de [[Navarra]]) i en totes elles es feia ús del basc com a llengua d'ensenyament per la qual cosa en els territoris bascòfons (''euskaldunak'') es reforçava la identitat i competència de la llengua basca i en els territoris actualment no bascòfons els alumnes aprenien la llengua malgrat que els seus progenitors ja no la parlaven. Aquests nous parlants del basc provinents de les ''ikastoles'' o per altres mitjans d'aprenentatge s'anomenen ''euskaldun berriak''<ref>[http://www1.euskadi.net/cgi-bin_m33/DicioIe.exe?Diccionario=EUS&Ultima=17541 ''euskaldun'' i ''euskaldun berri''] {{eu}} {{es}}</ref> (bascòfons nous).