La '''ferroelectricitat''' és una propietat empírica de materials [[Dielèctric|dielèctrics]] no centrosimétrics[[centrosimétric]]s, que tenen com a mínim dos estats orientacionald'orientació enantiomorfs[[enantiomorf]]s termodinàmicament estables, que poden ser intercanviats d'un a l'altre per influència d'un [[camp elèctric]] extern i l'única diferència és la direcció del vector de polarització. L'efecte físic observable és que el material presenta una [[polarització elèctrica|polarització]] després que es retira el [[camp elèctric]]. Es pot explicar en funció d'una alimentació residual de [[Dipol elèctric|dipols permanents]] permanents. Un exemple és el [[titanat de bari]]. Els materials que retenen una [[polarització]] neta, un cop retirat el camp, es coneixen com materials ferroelèctrics.
Els materials que retenen una polarització neta, un cop retirat el camp, es coneixen com '' materials ferroelèctrics ''.
