Sindicalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
Amb els règims totalitaris [[feixisme|feixistes]] i [[nazi]]s s'anul·là en diveros països la força sindical. A [[Espanya]], amb el règim [[franquisme|franquista]] oficialment s'impulsava els [[sindicat vertical|sindicats verticals]], que agrupaven patrons i obrers i resultaven completament inoperants, i on s'infiltraren els sindicats [[Comissions Obreres]] i UGT, que no serien legalitzats fins la mort del dictador. L'any [[1945]] a [[París]] la ''Federació Sindical Mundial'' (FSM), va unir al sindicalisme soviètic, [[europeu]] i americà però l'AFL no s'hi adherí. En [[1948]] l'AFL impulsà l'''Organització Regional Interamericana de Treballadors''. El [[1949]] una escissió del FSM donà pas a la ''Confederació Internacional de Sindicats Lliures'' (CISL) amb participació de l'AFL, el CIO, el TUC britànic i la CGT-Força Obrera francesa, escindida de la CGT. En [[1955]] el CIO es va reunificar amb l'AFL i va quedar com a AFL-CIO.
Al llarg del segle XX s'ha anat produint un procès de [[globalització]] massiva que tendeix a unificar tots els sindicats en macroagrupacions de centenars de milions d'afiliats, que s'allunyen cada vegada més de l'[[acció directa]]
== El sindicalisme actual al món ==
| |||