Milet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ka:მილეთი
Línia 3:
 
== Història ==
'''Millawanda''' o '''Milawata''' fou el nom [[llengua hitita|hitita]] de la ciutat de Milet. Fou una de les ciutats aliades dels [[Ahhiya]] o Ahhiyiwa ([[aqueus]]) i capital d'un petit estat independent. El quart any del regnat de [[Mursilis II]], fou atacada pels hitites dirigits pels oficials, Gulla i Mallaziti, com a represàlia pel suport donat per la ciutat al rei d'[[Arzawa]]. Els atacants foren victoriósvictoriosos i van retornar a [[Hattusa]] amb força botí i captius. Tot i una temporal submissió als hitites, durant el regnat de Muwatallis tornava a ser independent governadai peres coneixen mencions al governador Atpa. Piyama-radu, un guerrer possiblement de [[Lazba]] (Lesbos), i que dirigia un contingent de desarraigatsdesarrelats [[Arzawa|arzawans]], es va posar al servei d'[[Ahhiyawa]] en una possible lluita contra els hitites i després es va casar amb la filla d'Atpa.
 
La ciutat va passar als [[jònic]]s i es va dir segons els autors clàssics ''Lelegeïs'', ''Pityusa'', i ''Anactoria''. Els jònics anaven dirigits per [[Neleos]], que va poder ocupar la ciutat sense lluita, va matar a tots els homes i ell i la seva gent van agafarprendre'n les dones com a esposes. Els jònics van construir una nova ciutat a la rodalia, mes propera al mar; les restes de la vellal'antiga Milawata encara existien en temps d'[[Estrabó]].
 
El port de Milet era excel·lent i aviat la ciutat va agafar importància i va destacar entre les ciutats jòniques. Colònies milèsies es van establir sobretot a l'[[Euxí]] a les dues costes, la sud i la nord ([[Crimea]] i [[Palus Maeotis]]). Entre les colònies principals cal esmentar:
Línia 16:
Governada inicialment per tirans o dèspotes, després es va establir un altre tipus de govern amb dos faccions, una oligàrquica i una democràtica, en què la primera va predominar però en alguns moments hi van haver lluites civils i en un enfrontament entre rics i pobres es van produir escenes de gran crueltat. Heròdot esmenta una guerra civil a Milet que va durar molts (dos generacions) que va portar una gran desgracia a la ciutat i va empobrir al poble i que es va acabar quan els perses es van imposar com a mediadors.
 
El rei lidi Ardis va provar de sotmetre la ciutat sense èxit. Sadiates casigairebé ho va aconseguir després de derrotar els milesis en dosdues batalles, però quan va morir encara no estava acabada la guerra que va seguir sota el seu successor Aliates, que va fer la pau amb la ciutat al caure malalt, cosa que es va atribuir al saqueig d'un temple (el temple d'Atenea al territori de Milet). En aquest temps la ciutat va quedar governada per un tirà de nom [[Trasibul de Milet|Trasibul]], amic de [[Periandre de Corint]] i llavors va fer un tractat amb [[Cressos]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] al que va reconèixer com a sobirà i va pagar tribut, no se sap si voluntàriament o per la força militar de Cressos.
 
QuantQuan Lídia fou conquerida per [[Pèrsia]], el rei dels perses va subrogar la posició del rei de Lídia. Fou llavors quantquan els perses van actuar de mitjancers entre les faccions "plutis" i "quiròmaca", el 525 aC establint una tirania sota sobirania persa.
 
[[Histeos]] (Histaeos) el tirà fou cridat a [[Susa]] i va deixar el govern al seu gendre el tirà [[Aristàgores de Milet]]; des Pèrsia Histeos el va instigar a revoltar-se ([[499 aC]]) i va arrossegar a les ciutats de [[Jònia]], però després de diverses derrotes la ciutat fou assetjada per terra i mar i finalment assaltada i conquerida el [[494 aC]]. Els seus habitants foren traslladats per ordre de Darios a una ciutat anomenada ''Ampe'' a la desembocadura del [[Tigris]] i la ciutat de Milet fou entregada als caris.
 
La batalla de [[Micale]] (''Mycale'') el [[479 aC]] en va restaurar la seva llibertat i independència, i Milet es va refer i va entrar a l'aliança atenenca.
 
Al final de la [[guerra del Peloponès]], després de l'expedició de Sicília, la ciutat es va independitzar d'Atenes ([[412 aC]]) i en una batalla lliurada sota els seus murmurs els milesis van derrotar els atenencs i van guanyar la llibertat, retirant-se l'almirall atenenc Frinikos (Phrynikhos). Poc després una fortalesa erigida pel sàtrapa persa [[Tisafernes]] al seu territori, fou demolida, però això no va impedir la subjecció a Pèrsia per l'acord general entre grecs i Pèrsia ([[402 aC]]).,
[[Fitxer:Milet amfiteatr RB.jpg|thumb|Teatre grec de Milet, construït entre cap al 300 aC i renovat cap al 100 aC i després en època romana. Actualment es poden veure les restes de dos nivells de graderies (a la foto), però havia existit un tercer nivell superior actualment perdut. El teatre tenia una capacitat d'uns 5.300 espectadors en època hel·lenística i 15.000 en època romana.<ref name="tata">HINES, T. [http://www.whitman.edu/theatre/theatretour/miletus/introduction/miletus.intro1.htm ''The ancient theatre at Miletus''] dins de ''The Ancient Theatre Archive'' Department of Theatre, Whitman College - Inclou informació, fotografies i plànols del teatre </ref>]]
El [[334 aC]], quantquan va arribar [[Alexandre el Gran]], la ciutat no es va voler sotmetre (la flota persa era ancorada a ''Mycale'' amb l'exèrcit) i els macedonis la van atacar i la van prendre per assalt. Part de la ciutat va quedar destruïda però Alexandre va perdonar als habitants i els va concedir la llibertat.
 
Després d'això fou una ciutat lliure, dedicada al comerç, però amb una importància secundaria. El [[313 aC]] fou dominada per [[Antígon el borni|Antígon]] i pels selèucides el [[301 aC]]. Fou breument possessió dels [[Ptolemeus]] ([[262 aC]] a [[258 aC]]) i altre cop subjecte als selèucides.
 
En la guerra entre Roma i [[Antíoc III el gran]], Milet va donar suport a aquella i el [[188 aC]] fou reconeguda ciutat lliure. El [[133 aC]] quantquan el regne de Pèrgam va esdevenir província romana, Milet fou agregada a la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]] però va conservar la condició de ciutat lliure fins que la va perdre el [[78 aC]] per haver donat suport a [[Mitridates VI Eupator]] rei del [[regne del Pont|Pont]].
 
[[Pau de Tars|Sant Pau]] va passar per la ciutat quant tornava de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i [[Mèsia]]. Fou seu d'un bisbe des el temps de l'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]], quantquan [[Sant Tirs]] i el seus companys foren martiritzats a la ciutat. Eusebi, bisbe de Milet, va participar al [[Concili de Nicea I|concili de Nicea]] el [[325]] però mes tard [[Efes]] fou la seu d'un bisbat que va incloure Milet i altres de [[Cària]].
 
La ciutat va entrar en decadència durant l'[[imperi romà]], decadència que es va accentuar en el període bizantí. Fou ocupada el [[1328]] pels [[seljúcides]]. Va continuar existint com una petita vila anomenada [[Balat]]. El [[1424]] va passar als [[otomans]]. Balat quedà deshabitada al [[segle XVII]] i les seves ruïnes foren destruïdes per un [[terratrèmol]] el [[1955]]. Després es va construir una nova vila de Balat aun 1quilòmetre kmmés al sud.
 
== Personatges il·lustres ==