|
El [[Bisbat de Magalona|bisbe de Melguelh]] o Magalona Ricuí va donar aquestes terres en feu a un cavaller anomenat Guiu I. Li va succeir el seu fill Guillem ([[985]]-[[1025]]) que va rebre més terres al voltant de la ciutat i morí sense fills; l'herència va passar al seu nebot Guillem II, fill de Trudgarda (germana de Guillem) i de Bernat. Guillem II va morir el [[1042]] i li va succeir el seu fill Guillem III, mort el [[1068]], i a aquest el seu germà Bernat, que va governar com a Guillem IV, mort el [[1077]].
[[Guillem V de Montpeller]] ([[1077]]-[[1121]]) va pledejar amb el bisbe de Melguelh i va cuidar perdre la senyoria, però va arribar a un acord ([[1090]]) que la hi va salvar, i a més va rebre la [[senyoria d'Omeladès]] ([[1093]]); el [[11151114]] va participar aen [[Croada pisano-catalana|l'expedició]] acontra Mallorca]]les delsbalears catalansmusulmanes. Guillem V de Montpeller va deixar dos fills: [[Guillem VI elde gran;Montpeller]] i [[Guillem d'Omeladès el jove]], casat amb [[Tiburga I d'Aureja]], comtessa hereva d'del [[Comtatcomtat d'Aurenja|Aurenja]] i cap de la dinastia de comtes i prínceps d'Aurenja i barons d'Omeladès.
[[Guillem elVI grande Montpeller]], que posseïa molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a [[Frontinhan]], va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d'una branca secundària de la dinastia (dita els Aimon), deixés de ser hereditària però es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el [[1141]], fins el [[1143]] quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la [[Croada contra al-Mariyya]] el [[1147]] i va morir el [[1162]];. LiEl va succeir el seu fill [[Guillem VII de Montpeller]], mort deu anys després, que va comprar l'Omeladès i les seves dependències el [[1168]]. El següent senyor fou el seu fill [[Guillem VIII. La filla [[Maria de Montpeller]], d'unque fruit del seu primer matrimoni, erafou l'hereva,pare de [[Maria de Montpeller]]; però Guillem es va casar en segones noces (sense anul.lació del matrimoni anterior) amb Agnès de Manzanedo i va tenir mes fills, que tractà de legitimar. El [[1197]] Maria de Montpeller va renunciar a la successió i el [[1202]] el fillseu germà [[Guillem IX de Montpeller]]fou proclamat senyor però; fou deposat però el [[1204]] per decisió del Papa, que el va declarar bastard. La[[Maria fillade MariaMontpeller]] va recobrarrecuperar el seus drets i es va casar amb el rei [[Pere el Catòlic|Pere I]] deII Catalunya-d'Aragó, passant així«el a la corona catalanaCatòlic»]].
El [[1252]] el rei de França va declarar que Montpeller era feu francès. El [[1276]] [[Jaume I]] de Catalunya-d'Aragó]], fill dedel rei [[Pere el Catòlic]], va donar en testament la senyoria i el regne de Mallorca al seu fill [[Jaume II de Mallorca]], ala qual liqui exigiren vassallatge altant el seu germà el rei [[Pere el Gran|Pere II]]III reid'Aragó de«el Catalunya-AragóGran»]], icom el rei de França. El [[1293]] el bisbe va cedir el seus drets feudals sobre Montpeller al rei de França, i així el rei mallorquí va esdevenir feudatari immediat del rei francès. Finalment el [[1342]] el rei de Mallorca va retre homenatge per la senyoria al rei francès i quant fou desposseït del seu regne el [[1344]] només li va restar Montpeller. El [[13 d'abril]] de [[1349]] [[Jaume III de Mallorca]] va vendre la senyoria i baronia de Montpeller i la baronia d'Omeladès al rei de França. El rei de[[Pere Catalunya-Aragó,el Pere III,Cerimoniós]]] va renunciar als seus drets el [[1351]].
El [[1371]] el rei de França va cedir la senyoria a [[Carles II de Navarra]] que la va posseir efectivament tan sols el [[1372]], i el [[1378]] en fou desposseït. El [[1381]] el rei la va retornar a Carles, fill de [[Carles II de Navarra]], però un any després li va confiscar i es va reincorporar a la corona francesa (Carles hi va renunciar pel Tractat de Paris de [[1404]]).
==Vegeu també ==
|
