Carme Sallés i Barangueras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 29:
 
== Vida ==
Carme Sallés i Barangueras era la segona de deu germans en una família humilhumilde. De petita va destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar la vida religiosa.
 
Va entrar com a novícia a les [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat]] de [[Barcelona]] en 1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc. Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios". Així, les deixà per ingressar a la comunitat de [[Dominiques de l'Anunciata]], dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament qe la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones. A més, creu també que la cultura pot donar suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la religiositat del moment.
 
=== Fundació de la congregació ===
Dubta, però de la seva vocació en l'educació i pensa de dedicar-se a la vida contemplativa, el [[1892]] va sortir de la congregació amb tres companyes, però no van ser acceptades en els ordes contemplatius on van intentar entrar. A [[Madrid]] Sallés va trobar el sacerdot Celestino de Pazos, que li aconsellà reprendre el seu intent inicial i fundar un nou institut dedicat a l'ensenyament femení. La posà en contacte amb l'[[arquebisbe]] de [[Burgos]] Manuel Gómez-Salazar y Lucio-Villegas, que promulgà el decret d'erecció de l'institut de les '''Concepcionistes de Sant Domènec''' el [[16 d'abril]] de [[1893]], nomenant-ne Sallés superiora general. A causa de les protestes de les Dominiques de l'Anunciata, la congregació va haver d'eliminar del nom la referència a Sant Domènec XD.
 
Amb les seves companyes, funden nous col·legis a Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza... Després de Castella, la congregació s'estèn per [[Navarra]], a Murchante.