Laticífer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Inacabat}}[[Image: Latex-production.jpg | thumb | 250px | right | Extracció de làtex d'un arbre d’''[[Hevea brasiliensis]]'' (arbre de cautxú)]] S'anomena '''laticífers''' a aquelles estructures que secreten [[làtex]], un suc espès, cremós, generalment d'aspecte blanc i lletós (com el de les ''[[Euphorbia]]''). També pot ser transparent com en els ''[[Allium]]'' o prendre altres colors (groc com en el gènere ''[[Argemone]]'').
 
[[Image: Latex-production.jpg | thumb | 250px | right | Extracció de làtex d'un arbre d’''[[Hevea brasiliensis]]'' (arbre de cautxú)]] S'anomena '''laticífers''' a aquelles estructures que secreten [[làtex]], un suc espès, cremós, generalment d'aspecte blanc i lletós (com el de les ''[[Euphorbia]]''). També pot ser transparent com en els ''[[Allium]]'' o prendre altres colors (groc com en el gènere ''[[Argemone]]'').
La funció dels laticífers està clara, podria ser un sistema intern d'excreció o de defensa. La secreció és intracel·lular. La naturalesa del làtex és molt variada, la matriu aquosa pot contenir [[carbohidrat]]s, [[àcid]]s, [[sal|sals]], [[alcaloide]]s, [[lípid]]s, [[taní|tanins]], [[mucílag]]s, [[goma|gomes]], [[proteïna|proteïnes]], [[vitamina|vitamines]], grans de [[midó]], cristalls, etc.
 
Linha 15 ⟶ 14:
Són cadenes de cèl·lules laticíferes, connectades entre si. En els ''Allium'' cada cèl·lula es connecta amb les veïnes per [[plasmodesme]]s, en altres casos com en el gènere ''[[Musa (botànica)|Musa]]'' hi ha veritables perforacions a la paret comuna, de manera que els laticífers madurs s'assemblen a un vas de [[xilema]]. Quan la paret terminal està completament ocupada per la perforació es poden confondre amb laticífers no articulats. En molts laticífers articulats, el protoplasma degenera en l'estadi final del desenvolupament, o sigui que la secreció és holocrina. En algunes espècies, els laticífers són articulats no anastomosats, com en els ''Allium'' (''[[Alliaceae]]''), ''Musa'' (''[[Musaceae]]''), ''[[Manilkara zapota]]'' (''[[Sapotaceae]]''), ''[[Ipomoea]]'' (''[[Convolvulaceae]]''). El seu desenvolupament té lloc per la contínua desdiferenciació de cèl·lules parenquimàtiques en cèl·lules laticíferes en els extrems. A mesura que les noves cèl·lules es diferencien en laticíferes es formen les perforacions amb les cèl·lules més velles. Primer, la paret transversal primària s'engrosseix i s'infla, després es dissol la làmina mitjana i finalment s'estableix una veritable perforació que comunica el citoplasma de les dues cèl·lules veïnes.
 
En altres espècies els laticífers són articulats anastomitzats, perquè els laticífers es fonen entre si, formant una xarxa tridimensional que travessa la planta sencera: ''[[Argemone]]'', ''[[Papaver]]'' (''Papaveraceae''), ''[[Carica]]'' (''Caricaceae''), ''[[Cichorium]]'', ''[[Lactuca]]'', ''[[Taraxacum Kok-saghyz]]'' (''[[Compositae]]''), ''[[Hevea]]'', ''[[Manihot]]'' (''[[Euphorbiaceae]]''). La fusió entre laticífers veïns passa també per la diferenciació de cèl·lules parenquimàtiques en laticíferes, formant un pont.
En altres espècies els laticífers són articulats anastomosats, perquè els laticífers es
En l'''Hevea brasiliensis'', l'arbre del qual s'extreu el cautxú, els més importants són al floema i l’escorçaa l’[[escorça]]. L'extracció es realitza per sagnat amb un ganivet anomenat "Jebongjebong". Es fan talls oblics, en un angle de més o menys 30 °, d'esquerra a dreta.
fonen entre si, formant una xarxa tridimensional que travessa la planta sencera: ''[[Argemone]]'', ''[[Papaver]]'' (''Papaveraceae''), ''[[Carica]]'' (''Caricaceae''), ''[[Cichorium]]'', ''[[Lactuca]]'', ''[[Taraxacum Kok-saghyz]]'' (''[[Compositae]]''), ''[[Hevea]]'', ''[[Manihot]]'' (''[[Euphorbiaceae]]''). La fusió entre laticífers veïns passa també
per la diferenciació de cèl·lules parenquimàtiques en laticíferes, formant un pont.
En l'''Hevea brasiliensis'', l'arbre del qual s'extreu el cautxú, els més importants són al floema i l’escorça. L'extracció es realitza per sagnat amb un ganivet anomenat "Jebong". Es fan talls oblics, en un angle de més o menys 30 °, d'esquerra a dreta.
El cautxú és present en el citoplasma, en glòbuls complexos anomenats ''lutoides'', de 1-5 micres de diàmetre i envoltats per una membrana. Constitueix fins a un 30% del làtex d’''Hevea''.