Programa nuclear de l'Iran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: nl:Nucleair programma (Iran); canvis cosmètics |
referència, enllaços, antivandalisme... |
||
Línia 1:
{{esborrany}}
Originalment iniciat sota el mandat del [[Sha]] de [[Iran]] a la dècada [[1950]], amb l'ajuda dels [[Estats Units d'Amèrica]] (EUA), l'''' Programa nuclear de l'Iran ''' és un esforç iranià pel desenvolupament de tecnologia nuclear. Després de la [[Revolució
== Història ==
Línia 42:
El 1990 es va reactivar el programa buscant socis internacionals però a causa de sancions unilaterals dels Estats Units pocs candidats van entrar al negoci.
El 1995 se signa un contracte amb Rússia per acabar el reactor parcialment construït a Bushehr, creant un reactor de 915 MWe d'aigua pressuritzada per acabar el 2007. <ref>{{Citar web|url = http://www.forbes.com/work/feeds/afx/2006/05/12/afx2741403.html|
80 tones de combustible nuclear van ser lliurades el desembre de 2007, sota supervisió de l'Agència Nuclear de l'ONU.
Línia 90:
A [[març]] de [[1974]], el Sha va preveure que les reserves de [[petroli]] del món algun dia s'acabarien, i va declarar que "El petroli és un material noble, massa valuós com per cremar .. . Tenim previst produir, el més aviat possible, 23 000 megawatts d'electricitat utilitzant plantes nuclears. "<ref name="shah">{{Cite web|url = http://www.nti.org/e_research/profiles/1825_1826.html|title = Iran Profile - Nuclear Chronology 1957-1985|accessdate = 2006.05.18|publisher = Nuclear Threat Initiative (Anglès )}}</ref> En [[Província de Bushehr|Bushehr]] es construiria la primera planta, i subministraria energia a la ciutat interior de [[Shiraz]]. En [[1975]] l'empresa de [[Bonn]] Kraftwerk Union AG, una empresa col·lectiva formada per [[Siemens AG]] i AEG Telefunken, va signar un contracte valorat entre quatre i sis mil milions de dòlars per construir la planta de energia, de [[reactor d'aigua a pressió]]. Per a la construcció de les unitats de generació nuclear de 1,196 megawatts es subcontractar a ThyssenKrupp; l'obra havia de ser completada en [[1981]].
Per a l'any [[1975]], el secretari d'Estat nord-americà, [[Henry
En [[1976]] el president [[Gerald R. Ford]], amb desconfiança, va signar una ordre que permetia l'Iran comprar i operar una facilitat de processament, de fabricació nord-americà, per extreure [[plutoni]] de combustible de reactor nuclear, amb tots els riscos de proliferació que això portaria. Entre altres coses, el document deia que la "introducció d'energia nuclear proveirà tant per a les necessitats de creixement de l'economia iraniana com per crear reserves lliures de cru per a l'exportació o la conversió a petroquímics."<ref name="WP1">{{cite web|author = Dafna Linzer|publisher = Washington Post (Anglès)|date = March 27, 2005|title = Past Arguments Your say Square With Current Iran Policy|url = http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A3983-2005Mar26.html}}</ref>
Línia 131:
== Crisi Diplomàtica dels anys 2005 i 2007 ==
{{
El Programa nuclear de es va veure comprès en una crisi diplomàtica mundial pel reinici
==
El [[7 de gener]] de 2008, [[Mohammad Jazai]], ambaixador de l'Iran davant la [[ONU]], ha reclamat que el Consell de Seguretat deixi d'intervenir en el cas nuclear de l'Iran i que torni aquest expedient a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica o [[AIEA]] per les seves sigles en [[anglès]] <ref>'' El representant de l'Iran a l'ONU va demanar al CS que doni per acabat el litigi nuclear iranià i el envieu a l'Agència. Atès l'informe del director general de l'agència, Mohamed ElBaradei, sobre la inexistència de qualsevol desviació en els programes nuclears iranians, la intervenció del CS de l'ONU es considera una mesura il legal. Per això, oposar-se a les activitats nuclears de l'Iran no té cap legitimitat jurídica i legal. D'acord amb la Carta Magna de l'ONU, el CS no pot actuar en contra dels drets dels països, de manera que les mesures i decisions d'aquest consell sobre el cas nuclear de l'Iran-que continuen a causa de la pressió dels EUA- atempten contra els reglaments internacionals. Iran, un dels signants del Tractat de No Proliferació d'armes nuclears (TNP) i membre de l'AIEA, té dret a protestar per aquest procés i demanar que el CS deixi de prendre cartes en l'assumpte. '' més en [http://www2.irna.ir/es/news/view/menu-366/0801078975131950.htm Ambaixador de l'Iran a l'ONU reclama que el cas nuclear sigui retornat a l'AIEA] </ref>
|