|
'''Mary Quant''' ([[Londres]], [[11 de febrer]] de [[1934]]) és una dissenyadora de [[moda]] [[Regne Unit|britànica]] que fou clau en la moda de la subcultura [[mod]], i una de les persones que es consideren els inventors de la [[minifaldilla]] i dels [[pantis]]. De pares [[País de Gales|galesos]], '''Quant''' va estudiar [[disseny gràfic]] al ''Goldsmiths College'' de la [[Universitat de Londres]] abans de fer carrera com a [[barreter]]a d'[[alta costura]], tot i que la fama li va arribar més tard pel seu treball com a modista [[pop art]]. El [[1966]] va rebre el reconeixement de l'[[Ordre de l'Imperi Britànic]].
== Biografia ==
'''Mary Quant''' va néixer a [[Londres]] el [[1934]] de pares [[País de Gales|galesos]], i va estudiar [[disseny gràfic]] al ''Goldsmiths College'' de la [[Universitat de Londres]] abans de fer carrera com a [[barreter]]a d'[[alta costura]].
El [[1955]] va obrir amb qui seria el seu marit dos anys més tard i un altre soci una botiga de roba a [[Kings Road]], a [[Londres]], anomenada ''Bazaar''. La peça més venuda a ''Bazaar'' foren uns [[collar]]s de plàstic blanc per portar a sobre de vestits o samarretes negres. També es van vendre força unes [[mitges]] negres llargues.
Gràcies a l'èxit que van tenir uns [[Pijama|pijames]] dissenyants expressament per a l'obertura de la botiga, i insatisfeta amb la varietat de dissenys que tenia a la venda, '''Quant''' es va llençar a crear la seva pròpia línea de roba. Tot i que va començar a treballar sola, aviat va contractar un bon grapat de [[Costurera|costureres]], i el [[1966]], quan va rebre el reconeixement de l'[[Ordre de l'Imperi Britànic]] pel seu treball com a modista [[pop art]], ja tenia un equip de 18 persones al seu obrador.
Les [[Faldilla|faldilles]] van començar a fer-se com més va més curtes des del [[1958]], aproximadament. '''Mary Quant''' ho considerava molt pràctic i alliberador, ja que permetia a les dones córrer per agafar l'[[autobús]]. La [[minifaldilla]], que fou la seva creació més important, esdevingué un dels elements definitoris de la [[moda]] de la [[dècada del 1960]].<ref>Ros Horton, Sally Simmons, 2007. [http://books.google.com/books?id=7LYLOj2APSsC&pg=PA170&dq=mary+quant+mini+skirt&hl=en&ei=IEcVTOOdH93GOLuepYEM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=mary%20quant%20mini%20skirt&f=false Women Who Changed the World]</ref> La minifaldilla estava essent desenvolupada simultàniament pel [[França|francès]] [[André Courrèges]] i també per [[John Bates]],<ref name="ReferenceA">Lester, Richard, ''John Bates: Fashion Designer'', London, 2008</ref> i no hi ha acord sobre qui va ser el primer a tenir la idea. Com sol passar en temes de moda, la faldilla curta (i cada cop més curta) es va anar obrint pas a la mentalitat de les dones joves de l'època. Els dissenyadors que ho van fer realitat només van ajudar a escampar la idea i, en el cas de '''Mary Quant''', ella li va posar nom: en va dir ''miniskirt'' inspirada pel seu cotxe favorit, el [[Mini (automòbil)|Mini]].<ref> Barry Miles, 2009. [http://books.google.com/books?id=r8xbaIlrUREC&pg=PA203&dq=mary+quant+miniskirt+named+after+car&hl=en&ei=TE8VTPbFFMmaONKjgYgD&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=mary%20quant%20miniskirt%20named%20after%20car&f=false The British Invasion: The Music, the Times, the Era] Sterling Publishing Company, Inc., 2009</ref> Li agradava tant aquest cotxe que en tenia un dissenyat expressament per a ella.
'''Mary Quant''' també és considerada la creadora dels [[pantis]] de colors i estampats, que poden ser un complement perfecte per a la mini, tot i que això també s'atribueix a [[Cristóbal Balenciaga]] o bé a [[John Bates]].<ref name="ReferenceA"/>
A les darreries de la [[dècada del 1960]], '''Quant''' va popularitzar els [[shorts]] anomenats ''hot pants'', que són els que arriben just fins a sota les [[natges]], i el [[1968]] va llençar la [[maxifaldilla]], que arribava fins els [[turmell]]s. Durant [[Dècada del 1970|els anys setanta]] i [[Dècada del 1980|vuitanta]], es va dedicar al disseny d'objectes de [[decoració]] i al [[maquillatge]], més que a la roba.<ref>No és estrany que la seva credibilitat com a creadora s'hagi pogut posar en dubte, si tenim present que el [[2007]], en una conferència al [[Victoria and Albert Museum]], va gosar atribuïr-se la invenció del cobertor anomenat [[nòrdic]].</ref>
El [[1988]], '''Mary Quant''' va dissenyar l'interior del [[Mini (automòbil)|''Mini 1000 Designer'']] (que inicialment es va anomenar ''Mini Quant'', però van haver de canviar-li el nom perquè els estava fent perdre popularitat). El disseny consistia en ratlles blanques i negres amb detalls en vermell. Els cinturons de seguretat eren vermells, i a la part superior esquerra dels seients del conductor i de l'acompanyant hi havia la signatura de la dissenyadora. Al volant també hi havia la signatura. El contorn dels fars, el de les rodes, les manetes de les portes i els paraxocs eren tots grisos, i no cromats ni negres, l'acabat més habitual. La carrosseria es presentava en dues versions: negre o blanc.
El [[2000]] va dimitir com a directora de la seva firma de cosmètics, la ''Mary Quant Ltd.'', comprada per una empresa [[Japó|japonesa]]. Hi ha més de 200 botigues ''Mary Quant Colour'' en tot el [[Japó]], país on la moda ''Quant'' segueix gaudint de molta popularitat.
|
