Sindicalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
=== Segle XIX ===
[[Fitxer:THE STRIKE OF COLLIERS IN DURHAM 048.jpg|thumb|left|Vaga de [[Durham]] al [[1863]]]]
[[Fitxer:1891 - Grève des transports.jpg|thumb|left|Vaga de transports a París en [[1891]]]]
 
A la dècada dels quaranta del [[segle XIX]], [[Marx]] i [[Engels]], que propugnaven un sindicalisme d'[[ideologia]] [[marxista]], o de socialisme científic, es van instalar a [[Anglaterra]], des d'on van difondre la seva línia de [[pensament]] sobre la [[classe obrera]], que a la [[Gran Bretanya]] del [[segle XIX]] era molt nombrosa. Però per influència del meys conegut [[Robert Owen]] ja s'hi havia creat, en [[1833]], el [[sindicat]] ''Great Consolidated [[sindicat|Trade Union]]'', considerat el primer de la [[història]]. El mateix Robert Owen havia creat abans, en [[1829]], les primeres cooperatives de treballadors, societats precedents als sindicats. Contemporàniament a Marx i Engels, el rus [[Bakunin]] assentava les bases de l'[[anarquisme]], que inspiraria altres sindicats i maneres particulars d'interpretar el sindicalisme ([[anarcosindicalisme]]). A [[Amèrica]], el [[1860]] va ser creada una societat secreta anomenada ''Els Cavallers del Treball''.
Linha 16 ⟶ 17:
 
=== Segle XX ===
[[Fitxer:The 1st Labor Day in Japan.JPG|thumb|Primer [[Dia Internacional dels Treballadors|Dia del Treballador]] a Japó, en 1920]]
[[Fitxer:Първомайска манифестация в Желязково 1952 год.JPG|thumb|Manifestació a Bulgària en 1952]]
[[Fitxer:Huelga general-madrid2010.jpg|thumb|Vaga general a Espanya, en 2010]]
 
A l'[[Argentina]], [[Xile]] i [[Mèxic]] a principi de [[segle XX]] es varen formar diversos sindicats d'inspiració [[socialista]]. A l'inici d'aquest segle també van néixer, a [[França]], els anomenats [[sindicats grocs]], influits pels empleadors. En [[1901]] es va constituir a [[Copenhague]] la ''Secretaria Internacional de Sindicats''. En [[1905]] el sindicat revolucionari ''Treballadors Industrials del Món'' trobà suport en el lumpenproletariat [[estatunidenc]]. El [[1911]] es va fundar a Barcelona la ''[[Confederació Nacional del Treball]]'' (CNT), de tendència [[anarcosindicalista]]. El [[1913]] es va fer la ''Federació Sindical Internacional'' (FSI), en la qual eren representats dinou països. En [[1919]] es va crear l'[[Organització Internacional del Treball]] (OIT), a la qual negocien plegats [[treballador]]s, [[empresa]]ris i [[govern]]s. A [[Catalunya]], aquest mateix any es van crear els [[Sindicats Lliures]], amb el suport dels [[carlistes]], la [[patronal]] i els [[militar]]s.
 
Linha 28 ⟶ 33:
== El sindicalisme actual al món ==
[[Fitxer:La syndicalisation dans le monde.svg|thumb|Percentatge de treballadors sindicats per països {{fr}}]]
[[Fitxer:Speech1stmay.JPG|thumb|Discurs sindicalista del Primer de Maig en 2007]]
L'[[Australian Workers Union]] és un dels sindicats més grans i antics d'[[Austràlia]].