Guiu era germà de [[HugoHug IX de Lusignan|HugoHug IX]], [[Lusignan|comte de Lusignan]]. Juntament amb altre germà, [[Amalarico II de Jerusalem|Amalarico]], Guiu va viatjar a Jerusalem en [[1170]], on es va convertir en vassall de [[Inés de Courtenay]], mare del rei [[Balduí IV de Jerusalem|Balduí IV]], malalt de lepra. Inés tenia la preocupació que els seus rivals polítics, liderats pel regent [[Ramon III de Trípoli]], volgueren exercir un control més ferri forçant a la seua filla, i germana del rei, la princesa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil·la]], que esposàs a algú del seu gust. Inès va frustrar aquests plans aconsellant al seu fill que esposara a Sibil·la amb Guiu. El rei va accedir, i Guiu es va unir a la família real en [[1180]]. Pel seu matrimoni es va convertir en [[comte de Jaffa i Ascalón]] i [[agutzil de Jerusalem]].
Guiu va assolir que Balduí IV ho nomenara regent al començament de [[1182]], a pesar de la disconformitat de la ''[[Haute Cour de Jerusalem|Haute Cour]]''. El comportament de Guiu com regent prompte va ofendre a la ''Haute Cour''. Molts colons francs (descendents dels primers [[Croada|croats]]) pretenien fer la pau amb [[Saladí]], [[sultà d'Egipte]]. Però Guiu i [[Reinald de Châtillon]], al costat d'altres croats nouvinguts, estaven allí per a lluitar. Les contínues provocacions de Guiu a Saladí van fer impossible qualsevol tipus de pau entre Jerusalem i [[Egipte]].
