{{vegeu3| la ciutat capital dels [[làkhmides]]| la muntanya o cova sagrada musulmana|cova de Hira}}
[[Image:Kamal-ud-din Bihzad 001.jpg|thumb|right|manuscrit del segle XV que descriu la construcció del castell d'al-Khawarnak a Hira]]
'''Al-Hira''' (en {{lang-ar| '''الحيرة'''}} ''al-Hīra'') fou una antiga ciutat al sud de [[Kufa]] a la part central del sud de l'[[Iraq]]. Fou un campament militar que al [[segle V]] i [[segle VI|VI]] va esdevenir la capital de l'estat àrab [[cristià]] [[nestorià]] dels [[làkhmides]]; el regne és (considerat el primer estat àrab fora d'[[Aràbia]] (no obstantsi no es considerenprenen en compte [[Hatra]] i [[Palmyra]], [[ciutats estats]] àrabs, ni el regne dels [[nabateus]] de [[Petra]] que de fet eren àrabs). i vanVan existir entre els segles IV i VII com a vassalls dels [[sassànides]]. Va ser seu d'un bisbat nestorià que exportava el cristianisme cap a [[Aràbia]]. Es creu que fou a Al-Hira on es va desenvolupar l'[[escriptura àrab]]. Fou també el centre dels poetes i homes de lletres àrabs com [[Ahid Tarafa]] i [[Al-Nabigha]], i del més gran poeta preislàmic, [[Adí ibn Zayd]], de la comunitat cristiana dels [[Ibad]].
==Història==
La dinastia làkhmida fou reconeguda com a vassalla per [[Sapor II]] (337-358). ElsEl àrabssuport erendel llavorsrei cristians[[Al-Múndhir o(I) ambibn fortesNuman influènciesibn cristianes. El suport del rei alImri-l-Qays|Al-Mundhir I]] va permetre a [[Bahram V]] ocupar el tron de Pèrsia el [[420]]. Els reis làkhmides van fer diverses construccions a la ciutat destacant els palaus de sld'Al-Khawarnak i d'alAl-Sadir; les princeses cristianes locals van fundar diversos monestirs, destacant el de Dayr Hind. Sota Mundhir[[Al-Múndhir (III) ibn ZikiqaImri-l-Qays|Al-Múndhir III]] (505-554) la ciutat va arribar al cim del seu poder. Fou llavors, vers el [[527]], quanque els làkhmides van lliurar una guerra amb els [[ghassànides]], vassalls bizantins. El [[542]] els làkhmides van tenir un paper decisiu en la derrota que [[Cosroes I]] va infringir als bizantins dirigits per [[Belisari]] a ''Callinicum'' al sud d'[[Edessa]]. Es creu que fou a Hira on es va desenvolupar l'escriptura àrab. Era seu d'un bisbe nestorià que exportava el cristianisme cap a Aràbia. Fou també el centre dels poetes i homes de lletres àrabs com Ahid Tarafa i al-Nabigha i el més gran poeta preislàmic, [[Adi ben Zayd]] de la comunitat cristiana dels Ibad.
El [[602]] [[Cosroes II]] de Pèrsia va deposar al rei [[An-Numan (III) ibn al-Múndhir|An-Numan III]] d'Al-Hira i va annexionar l'estat no sense resistència dels àrabs que es van revoltar; pocs anys després els àrabs [[musulmans]] envaïen l'imperi sassànida. El [[633]], després de la [[batalla d'Al-Hira]], la ciutat fou ocupada pels musulmans dirigits per [[Khalid ibn Walid]] (maig del [[633]]). Va ser llavors eclipsada per [[Kufa]], la ciutat fundada pels musulmans per servir de capital, i va acabar desapareixent al [[segle X]].
