Kasr al-Kabir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Correspondria a l'''Oppidium Novum'' dels romans que va desaparèixer abans de la invasió musulmana. El Danhdaja, del grup berber [[kutama]], hi van construir una fortalesa vers el [[720]] per obra de Abd al-Karim al-Kutami i es va dir Kasr Abd al-Karim o Kasr Kutama (o Kasr Danhadja). Fou la capital de l'estat [[idríssida]] dirigit per Idris ibn al-Kasim ibn Ibrahim.
La vila va quedar enfosquida per la preeminència de [[Fes]]. El almohade [[Yakub al-Mansur]] hi va construir un recinte fortificat i un hospital anomenat ''Harat al-mudjarin''. El [[1223]]/[[1224]] va reconèixer als [[marínides]]; el [[1288]]/[[1289]] fou nomenat governador ''rais'' Abu l-Hasan ibn Ashkilula la nissaga dels qual va governar per molt de temps la ciutat; en temps del sultà [[Abu Inan Faris]] (1348-1358) es va fundar una madrassa. Els Banu Ashkilula foren una de les principals famílies del [[regne de Granada]] i la seva desaparició va coincidir amb l'arribada dels portuguesos a la costa marroquina. L'amenaça portuguesa feia que els habitants de la ciutat no s'atrevissin a cultivar la terra massa lluny de les muralles. Fou atacada el [[1503]] per Juan de Meneses, governador d'[[Arzila]] ([[Asilah]]) però fou rebutjat. El [[4 d'agost]] de [[1578]] prop de l'uadi al-Makhazem, a la vora de la ciutat, el rei [[Sebastià I de Portugal]] aliat a Muhammad al-Mutawakkil, ex rei i pretendent al tron del Marroc, van combatre contra el sultà Abu Marwan Abd al-Malik; els soldats del sultà [[Batalla d'Alcazarquivir|van derrotar als portuguesos]] i els seus aliats, i Sebastià, Muhammad i Abu Marwan van morir al combat; el cos del rei portuguès no fou trobat i [[Felip II de Castella|Felip I de Catalunya i Aragó, i II de Castella]] va heretar Portugal. Ahmad al-Mansur, germà d'Abu Marwan, va pujar al tron marroquí.
Al segle següent la situació havia canviat i la ciutat era un dels quarters dels "Voluntaris de la Fe" que amenaçaven els establiments cristians. A la meitat del segle XVII, en el temps d'anarquia que va precedir a la fundació de la dinastia [[alauita]], fou capital del cadi Ghilam que es va fer senyor de tot el [[Gharb]] fins que en fou expulsat per Mulay al-Rashid el [[1668]], i encara després, a la mort d'aquest ([[1672]]) la va recuperar i s'hi va mantenir fins el [[1673]] quan fou derrotat i mort per Mulay Ismail (1672-1727). Els alauites van desmantellar les seves muralles.
| |||