Hadit: diferència entre les revisions

Un '''hadit'''<ref>En àrab la "t" final es pronuncia amb un so similar al de la ''z'' castellana, inexistent en català, raó per la qual han existit i coexisteixen diferents formes d'escriure/transcriure aquest mot. "Hadit" és la forma normativa catalana (cf. {{diec|hadit}}; [[GEC]], s.v. [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0113424&BATE=had%26#x012B;t hadit]). Si apliquem la proposta de l'[[IEC]] per a la transcripció simplificada dels mots àrabs ([http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Transliteraci%C3%B3_i_transcripci%C3%B3_dels_mots_%C3%A0rabs.pdf]) el mot es transcriu "'''hadith'''". Finalment, Abdelmumin Aya i José F. Durán Velasco han adoptat la forma "'''hadís'''", possiblement per influència del castellà "''hadiz''", en l'obra ''Dites del profeta Muhàmmad. Cent Quinze Hadisos Qudsi'' (ed. Llibres de l'Índex) ([http://www.llibresindex.com/llibresindex/node/491])</ref> (de l<nowiki>'</nowiki>'''{{lang-ar|حديث}}''', ''ḥadīṯ'', plural '''احاديث''', ''aḥādīṯ'', literalment "narració") és, dins de l'[[islam]], un relat que explica una dita, feta o capteniment atribuït al [[profeta Muhàmmad]]. El conjunt dels hadits constitueixen el fonament de la [[sunna]] o pautes de comportament acceptades per la majoria dels musulmans.

 

 

Els hadits foren transmesos oralment pels contemporanis del Profeta i els seus descendents, fins a la seva fixació per escrit. Aquesta cadena de transmissió s'anomena '''''isnad''''' i n'existeixen diverses recopilacions oficials (fetes cap al [[segle IX]]). L'''isnad'' consta d'una introducció i d'una llista cronològica d'autoritats ('''''muhàddith''''', transmissor del hadit) que avalen la legitimat del hadit; això fa que, segons les escoles o els diferents corrents, certs hadits siguin considerats més vàlids que d'altres.