Alfonso Carrillo de Acuña: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Alonso Carrillo de Acuña''' (Carrascosa del Campo, 1410 - Alcalá de Henares, 1 de juliol de 1482). Important prelat de l'Espanya del [[s...».
 
Línia 8:
La seva influència a la vida política del [[regne de Castella]], durant els regnats de [[Joan II de Castella|Joan II]], [[Enric IV de Castella|Enric IV]] i amb els [[Reis Catòlics]] va ser enorme; la seva opinió va ser molt variable, acomodant-se a les circumstàncies.
 
Després de l'execució del favorit [[Álvaro de [Luna]] el [[1453]], Carrillo va recolzar el seu nebot [[Juan Pacheco]], marquès de Villena, el favorit del nou rei [[Enric IV de Castella | Enric IV]] i va exercir missions diplomàtiques, per a ell, davant de [[França]], arribant a tenir un gran poder, superant a molts nobles.
 
La seva cobdícia i ambició el van conduir a enfrontar-se al rei, des del moment que aquest va preferir canviar de favorit, allunyant a Pacheco i unint-se a [[BeltrándeBeltrán de la Cueva]] i els seus aliats els Mendoza, enemics de Carrillo.
 
Des del [[1462]], Carrillo va ser el principal instigador d'un bàndol de nobles castellans que volien destronar al rei i substituir-lo pel l'infant Alfons, i va participar molt activament[ a la [[Farsa d'Ávila]]. Va començar així una llarga i cruenta guerra civil a Castella. Quan a l'estiu de [[1468]] va morir l'infant, la seva germana [[Isabel I de Castella|Isabel]] li va succeir com a pretendent al tron i va tenir com principal conseller a l'arquebisbe Carrillo, qui junt amb el seu consogre Pierres de Peralta ([[Pedro de Peralta y Ezpeleta]]) van exercir un paper importantíssim a l'ajustament del seu matrimoni amb [[Ferran d'Aragó]], a l'octubre de [[1469]].
Però quan els [[Reis Catòlics]] es van fer amb el poder, en morir Enric IV al desembre de [[1474]], ràpidament van xocar els seus interessos. Carrillo no acceptava el tractament autoritari d'aquests i, d'altra banda, es va produir l'ascens a canceller del regne de [[Cardenal Mendoza]], vell enemic de Carrillo.
 
 
Aquesta situació el va portar a un enfrontament amb la [[Casa de Mendoza]] que perdria a la subsegüent [[Segona Guerra de Successió castellana]] (1475-1479). Donant un gir absolut a la seva política, Carrillo es va integrar al bàndol liderat pel rei de Portugal que donava suport als drets al tron castellà de la seva neboda la princesa [[Joana la Beltraneja|Joana]] contra [[Isabel la Catòlica]].
 
 
La guerra va ser llarga i cruel, però a començaments de [[1479]] una ofensiva dels Reis Catòlics va derrotar definitivament als portuguesos i va obligar a Carrillo a sotmetre's i acceptar guarnicions reials a totes les fortaleses que controlava, per poder continuar com a [[arquebisbe de Toledo]].
 
Va morir semipres al seu palau arquebisbal d'[[Alcalá de Henares]].
 
=== Bibliografia ===
* MIRECKI, Guillermo: «Apuntes genealógicos y biográficos de don Alfonso Carrillo de Acuña, arzobispo de Toledo», Anales Toledanos vol. XXVIII, Instituto de Estudios Toledanos, Toledo, 1991 (pp. 55-76).