Viquipèdia

Constantí I el Gran: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Línia 1:
{{Millorar estructura}}
{{Millorar referències}}
{{polisèmia|Constantí (desambiguació)}}
[[Fitxer:Constantine Musei Capitolini.jpg|thumb|right|150px|Bust de Constantí al [[Museu Capitolí]]]]
[[Fitxer:Musei Capitolini-testa bronzea di Costantino-antmoose.jpg|thumb|right|150px|Bust de [[bronze]] de Constantí I, que en reprodueix el veritable aspecte]]
 
'''Constantí I el Gran''' ([[Niš|Naissus]], [[Dàcia]], [[27 de febrer]] de [[272]] - [[Ancycrona]], [[Pont]], [[22 de maig]] de [[337]]), fou el primer [[emperador romà]] que professà el [[cristianisme]].
 
Nascut amb el nom de '''Gai Flavi Valeri Aureli Constantí''' (segons l'epigrafia llatina, '''IMP CAESAR FLAVIVS CONSTANTINVS PIVS FELIX INVICTVS AVGVSTVS'''), se'l coneix també amb els noms de '''Constantí I''', '''Constantí el Gran''' o '''sant Constantí''' (per als [[Església Ortodoxa|cristians ortodoxos grecs]]). Constantí fou proclamat «august» per les seves tropes el [[25 de juliol]] de [[306]], i va governar un [[Imperi romà]] en constant creixement fins la seva mort.
 
Constatí és conegut també per haver refundat la ciutat de [[Bizanci]] (actual [[Istanbul]], a [[Turquia]]), rebatejant-la com a [[Constantinoble|Constantinopolis]] ("ciutat de Constantí") i declarant-la la Nova Roma.
 
També es recorda Constantí per la promulgació de l'[[edicte de Milà]] de l'any [[313]], juntament amb [[Licini I|Licini]], i per presidir el [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]] del [[325]], iniciatives que atorgaren legitimitat legal al cristianisme en l'Imperi romà i que consagraven la [[llibertat de culte]] i restituïen als cristians els béns confiscats. Es considera que aquests fets foren essencials per a l'expansió d'aquesta religió, i els historiadors, des de [[Lactanci]] i [[Eusebi de Cesàrea]] fins als nostres dies, el presenten com el primer emperador cristià (si més no, va ser [[bateig|batejat]] quan ja es trobava en el llit de mort).
 
== Joventut ==
Constantí va néixer a Naissus (l'actual ciutat de [[Niš]], a [[Sèrbia i Montenegro]]), fill de [[Constanci I Clor|Constanci Clor]] i de la primera muller d'aquest, [[Helena de Constantinoble|Helena]], filla d'un masover, que a l'infantar-lo tenia només 16 anys. El pare de Constantí abandonà la seva mare vers l'any [[292]] per casar-se amb [[Flàvia Maximiana Teodora]], filla de l'emperador romà d'Occident [[Maximià]]. Teodora donaria a Constantí sis germanastres, entre ells [[Juli Constantí]].
 
Quan Constanci Clor fou nomenat comandant suprem a la [[Gàl·lia]], [[Britània]] i [[Hispània]] com un dels dos cèsars (emperadors menors) de la [[tetrarquia]], el [[293]], Constantí va romandre amb [[Dioclecià]] a [[Nicomèdia]], probablement com una mena d'hostatge que garantia la fidelitat del seu pare. Va acompanyar Dioclecià a Egipte, país que va pacificar després de conquerir [[Alexandria]] el ([[296]]).
Després va servir sota [[Galeri]] a la guerra amb els perses, que va comportar l'adquisició dels regnes d'[[Regne d'Ibèria|Ibèria]] i [[Armènia]] com a clients i l'annexió de [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i altres regions properes, i per la qual Dioclecià i [[Maximià]] van celebrar el triomf a Roma el [[303]]. Constantí es va distingir a la lluita i es va guanyar el favor de la tropa, essent nomenat tribú militar de primera classe.
 
El [[305]] el seu pare i [[Galeri]] van accedir al càrrec d'emperadors després de l'abdicació de Dioclecià i de Maximià. Constantí va romandre a Orient sota el control de Galeri. Aquest va nomenar cèsars els seus fidels [[Sever II]] (III) i [[Maximí Daia]] (aquest darrer era nebot de Galeri). Constanci Clor, però, no va poder nomenar cèsar el seu fill per temor a la reacció de Galeri, en les mans del qual continuava.
 
== Proclamació com a august ==
[[Fitxer:Yorkconstantine.jpg|thumb|right|250px|Estàtua de Constantí a [[York (ciutat)|York]], ciutat on fou proclamat emperador]]
Més tard, amb l'autorització de Galeri, Constantí va marxar de Nicomèdia (on tots dos residien) i, passant per [[Tràcia]], [[Il·líria]], [[Pannònia]] i la [[Gàl·lia]], es va poder reunir amb el seu pare, a [[Boulogne-sur-Mer|Boulogne]], a temps per acompanyar-lo a l'expedició a Britània contra els [[pictes]].
 
També va poder estar present a la mort del seu pare, a ''Ebocarum'' ([[York (Anglaterra)|York]]), el [[25 de juliol]] del [[306]]. Abans de morir Constanci Clor va designar el seu fill com a successor. Les legions el van aclamar i els auxiliars bàrbars dirigits per Crocus, rei dels [[alamans]], també hi van estar d'acord. Després, va escriure a Galeri explicant que no havia agafat el poder pel seu propi desig sinó perquè les tropes li ho havien imposat, i li demanava de ser reconegut com a august. Galeri, convençut que Constantí seria un bon governant per a Occident, el va reconèixer, però només amb el títol de cèsar, mentre nomenava august a [[Sever II]] (III).
 
Aviat va esclatar una revolta a Roma i [[Maxenci]], fill de Maximià, es va proclamar emperador. Quan Maximià ho va saber, va decidir tornar a prendre la corona que havia renunciat el [[305]]. Això va suposar la guerra amb Galeri, l'hereu del qual, l'august Sever, va entrar a Itàlia amb un exèrcit. Sever fou acorralat a [[Ravenna]], es va haver de rendir i fou executat per ordre de Maxenci ([[307]]).
 
== Guerra civil ==
Galeri va nomenar com a nou cèsar, en el lloc de Sever, Gai Valeri Licinià [[Licini I|Licini]], però va haver de reconèixer com a august Maximí, que havia estat proclamat per les legions de [[Síria]] i [[Egipte]]. Així, es va arribar que hi havia sis emperadors: Galeri, Licini i Maximí, a Orient; i Maximià, Maxenci i Constantí, a Occident (308).
 
Constantí estava casat amb Minervina, que va morir en aquells anys (abans del [[306]]). La nova esposa fou [[Flàvia Maximiana Fausta|Fausta]], la filla de Maximià (probablement casats el [[307]]), i fou reconegut com a august per Maximià i pel seu fill Maxenci. Aquest i Maximià no van tardar a estar enfrontats, i el fill va expulsar el pare de Roma per la força, que es va haver de refugiar a la Gàl·lia amb Constantí.
 
Maximià va tornar a abdicar, però durant una absència de Constantí, que va anar al [[Rin]], es va tornar a proclamar emperador per tercera vegada i va entrar en negociacions amb el seu fill Maxenci en contra de Constantí. Constantí, assabentat, va baixar pel [[Saône|Saona]] i el [[Roine]] i es va presentar a [[Arelatum]], on era Maximià; aquest va fugir a [[Marsella]] i aquesta ciutat fou assetjada, fins que els seus habitants el van entregar a Constantí ([[308]]). Maximià fou obligat a suïcidar-se un temps després (febrer del [[310]]), tot i ser el sogre de Constantí, perquè tornava a conspirar.
 
Constantí va establir la seva residència habitual a [[Trèveris]]. Va combatre els bàrbars, sobretot els francs, els caps dels quals van ser portats a l'amfiteatre de la ciutat. Sembla que hi va protegir els cristians i va convèncer Galeri i Maximí de fer el mateix, però no per convicció sinó per la necessitat política de comptar amb el seu suport, ja que havien esdevingut un grup nombrós (un 20% de la població), ben organitzat i fanàtic, que tenia molta influència.
 
El [[311]] va morir Galeri i el va succeir Licini, que de seguida va entrar en guerra amb Maximí.
 
== Victòria sobre Maxenci ==
Aviat Maxenci, al·legant la venjança del pare, va reunir un exèrcit i va voler envair la Gàl·lia. Constantí va rebre la petició d'una part dels senadors de combatre Maxenci, que no era ben vist, i va travessar els [[Alps Cottis]] (Mount Cénis), va derrotar l'avantguarda de Maxenci a [[Torí]] i va entrar a [[Milà]]. [[Verona]] fou assetjada i, davant les seves muralles, Maxenci va patir una seriosa derrota.
 
Prop de Roma, a l'indret del [[Pont Milvi]] sobre el [[Tíber]], va tenir lloc una segona i definitiva batalla el [[28 d'octubre]] del [[312]], de la qual Constantí va sortir novament victoriós. Maxenci va caure al riu, empès pels seus mateixos soldats durant la desbandada, i s'hi va ofegar. La llegenda diu que, abans de la batalla i veient-se amb forces molt inferiors, Constantí va tenir una visió en la qual va veure el [[crismó]] al cel amb les paraules ἐν τούτῳ νίκα (''In hoc signo vinces'', "Amb aquest signe venceràs") i que, empès per [[Lactanci]], va obligar tots els seus soldats a pintar-lo als escuts. Fos com fos, Constantí sempre va pensar que el seu triomf s'havia degut al suport del déu dels cristians, que l'havia elegit, i des de'aleshores va decidir afavorir el cristianisme.
 
Després de la batalla, Constantí va entrar a Roma i fou reconegut com l'únic sobirà d'Occident. En les primeres accions de govern es va revelar com un gran estadista; entre d'altres mesures, va dissoldre el cos del pretorians i va establir un fort impost per als senadors. Va acceptar el títol pagà de [[Pontífex Màxim]], però conjuntament amb Licini va promulgar l'[[edicte de Milà]] ([[313]]), que garantia la llibertat de culte a tot l'Imperi.
 
Maximí fou derrotat a Orient en diverses batalles i va morir a [[Tars (Turquia)|Tars]] quan fugia cap a Egipte ([[313]]). Licini va quedar així com a únic emperador d'Orient.
 
== Emperador únic ==
El [[314]] va esclatar la guerra entre Licini i Constantí i aquest va derrotar el seu rival a [[Cibalis]], a la confluència del riu Sau ([[Save]]) amb el [[Danubi]], al sud de [[Pannònia]]. En una segona batalla, a [[Màrdia]] ([[Tràcia]]), coneguda com la batalla de [[Campus Ardiensus]] ([[317]]), el resultat no fou clar, però les pèrdues de Licini foren molt grans i va haver de demanar la pau. Constantí, també debilitat, la va acceptar i va prendre a Licini [[Il·líria]], [[Pannònia]] i [[antiga Grècia|Grècia]]. Aquest es va casar amb [[Constantina]], la germana de Constantí. Poc després, els fills de Constantí, [[Flavi Juli Crisp]] i [[Constanti II|Constantí]] (II), foren nomenats cèsars, igual com [[Licini II|Licinià]], el fill de Licini i Constantina.
 
Durant nou anys hi va haver pau. En aquests anys, Constantí va governar amb eficàcia, i va derrotar els invasors bàrbars diverses vegades a [[Il·líria]] i a [[Pannònia]]. Els més perillosos eren els [[gots]], que s'havien apoderat de [[Dàcia]], però foren repetidament vençuts i, finalment, Constantí va travessar el [[Danubi]], va entrar a Dàcia i els va imposar la pau.
 
En el marc de l'enfrontament amb Constantí, el [[320]] Licini va revocar l'edicte de Milà als seus dominis orientals. Licini va obtenir suport dels gots mentre Constantí es va aliar als francs, i el [[323]] aquest es va sentir prou fort com per tornar a fer la guerra a Licini, que era ja gran i (segons els autors cristians) era odiat pels seus súbdits, que a Orient molts eren cristians.
 
Si bé les forces terrestres d'ambdós emperadors eren similars, Licini comptava amb més vaixells. La primera batalla es va lliurar prop d'[[Adrianòpolis]], el [[3 de juliol]] del [[323]], i Licini fou derrotat, el seu camp capturat, i va haver de fugir cap a [[Bizanci]], que fou assetjada per Constantí. El fill gran de Constantí, [[Flavi Juli Crisp|Crisp]], va forçar el pas de l'[[Hel·lespont]] i, després d'una batalla que va durar tres dies, va derrotar l'almirall Amadus, que va perdre un terç de la flota. Així, sense poder defensar Bizanci, Licini es va traslladar a [[Bitínia (regió)|Bitínia]], va reunir les seves tropes i va presentar batalla a [[Crisòpolis]], la moderna [[Scutari]], a l'altre costat del [[Bòsfor]], però altra vegada fou totalment derrotat.
 
Licini va fugir a [[Nicomèdia]] i es va rendir a canvi de salvar la vida. Constantí, per intercessió de la seva germana Constantina, esposa de Licini, li va garantir. Fou enviat a [[Tessalònica]], on va romandre un temps pensant que estava segur, però al cap d'unes setmanes Constantí el va fer matar arran d'una acusació (probablement falsa) de conspirar. Des d'aleshores fins a la seva mort, Constantí va exercir com a emperador únic (''Totius orbis imperator''). Les lleis del període de Licini foren declares nul·les i fou considerat un usurpador.
 
== Els darrers anys ==
El [[324]] el seu fill Crisp fou acusat d'alta traïció i durant la celebració da Roma del 20è aniversari de la victòria sobre Maxenci, fou arrestat i enviat a [[Pola]] ([[Regió d'Ístria|Ístria]]) on fou executat . [[Licinià]] Cèsar, el fill de Licini i Constantina, nebot de Constantí, fou també acusat del mateix delicte i igualment executat. Altres persones connectades amb la conspiració foren executades. S'ha dit que Crisp fou acusat per la seva madrastra [[Flàvia Maximiana Fausta]] i que Constantí va descobrir després la veritat i que Fausta tenia relacions amb un esclau i obligada a suïcidar-se, però sembla que això son parts d'un drama popular construït en tron a la mort de Crisp.
 
El [[325]] les doctrines d'[[Arri]] (o Ari) que negava la divinitat de Crist, foren condemnades al [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]].
 
Per governar tot l'imperi Constantí va decidir establir una nova capital, i va triar Bizanci que va reanomenar [[Constantinoble]]. La va inaugurar el [[11 de maig]] del [[330]] segons [[Hidaci]] i el ''Chronicon Alexandrinum''.
 
Constantí va decidir repartir l'Imperi entre els seus fills: el gran [[Constantí II]] va rebre les Gàl·lies, Britània, Hispània i [[Tingitana]]; [[Constanci II]], el segon fill, va rebre Egipte i les províncies d'Àsia (excepte les donades a Annibalià); [[Flavi Juli Constant|Constant]], el tercer fill, va rebre Il·líria occidental i la resta d'Àfrica; els tres van rebre el títol d'august. El de cèsar fou donat al seu nebot [[Dalmaci Cèsar|Dalmaci]] que va rebre l'Il·líria oriental, Macedònia, Tràcia i Grècia; i de fet al seu nebot [[Annibalià]] (nominalment només va rebre el títol de ''nobilissimus'' però amb les mateixes funcions que un cèsar) que va rebre [[Pont Polemoniac|Pont]], [[Capadòcia]] i [[Petita Armènia]] amb capital a [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]]. Governarien tots en comú però el gran, Constantí II, seria el primer en rang, encara que tots amb la mateixa autoritat.
 
== Mort de Constantí ==
El [[337]], Constantí va fer la guerra contra [[Sapor II]] de [[Pèrsia]] que volia recuperar les províncies que li havien arrabassat Galeri i Maximià. Però es va posar malalt, va tornar a [[Nicomèdia]] i va morir allí el [[22 de maig]] del [[337]]. Abans de morir va declarar la seva intenció de fer-se cristià i fou batejat al seu llit de mort. La seva mort fou l'inici d'una lluita per a la successió que va acabar donant el poder a Constanci II.
 
== El llegat de Constantí ==
[[Fitxer: Musei Capitolini-testa bronzea di Costantino-antmoose.jpg | thumb | right | 150px | Cap de [[bronze]] de Constantí I ([[Museus Capitolins]] )]]
 
A més d'haver estat anomenat honorificament com «El Gran» pels historiadors cristians després de la seva mort, Constantí podia presumir d'aquest títol pels seus èxits militars. No només va reunificar l'imperi sota un sol emperador, sinó que va obtenir importants victòries sobre els [[francs]] i els [[alamans]] ([[306]] - [[308]]), de nou sobre els francs (313-314), els [[visigots]] el [[332]] i sobre els [[sàrmates]] el [[334]]. De fet, cap al [[336]], Constantí havia recuperat la major part de la província de [[Dàcia]], perduda durant molt de temps i que [[Aurelià]] s'havia vist forçat a abandonar el [[271]]. En morir Constantí, estava planejant una gran expedició per posar fi a la rapinya de les províncies de l'est per part de l'[[Imperi Sassànida]].
 
Fou succeït al front de l'Imperi pels tres fills del seu matrimoni amb Fausta: [[Constantí II]], [[Flavi Juli Constant|Constant]] i [[Constànci II]], els qui es van assegurar la seva posició mitjançant l'assassinat d'un cert nombre de partidaris de Constantí. També va nomenar Cèsar als seus nebots [[Dalmaci]] i [[Anibalià]]. El projecte de Constantí de repartiment de l'Imperi era exclusivament administratiu. El major dels seus fills, [[Constantí II]], seria el destinat a mantenir als altres tres supeditats a la seva voluntat. L'últim membre de la dinastia va ser el seu gendre [[Julià]], qui va tractar de restaurar el paganisme.
 
=== Llegendes sobre Constantí ===
En els seus darrers anys, els fets històrics es barregen amb la llegenda. Es considerava inadequat que Constantí hagués estat batejat només en el seu llit de mort i per un bisbe de dubtosa ortodòxia (es diu que [[Eusebi de Nicomèdia]] era [[arrianisme|arrià]]), i d'aquest fet parteix una llegenda segons la qual el papa [[Silvestre I]] ([[314]] - [[335]]) hauria curat a l'emperador pagà de la [[lepra]]. També segons aquesta llegenda, Constantí hauria estat batejat després d'haver donat uns edificis al papa. Al [[segle VIII]] apareix per primera vegada un fals document conegut com «[[Donació de Constantí]]», en el qual un recentment convertit Constantí lliura el govern temporal sobre [[Roma]], [[Itàlia]] i l'occident al [[papa]]. A l'[[Alta Edat Mitjana]], aquest document es va utilitzar per acceptar les bases del poder temporal del papa de Roma, encara que va ser denunciat com apòcrif per l'emperador [[Otó III]], i mostrat com l'arrel de la decadència dels papes pel poeta [[Dante Alighieri]]. Al [[segle XV]] nous experts en [[filologia]] van demostrar la falsedat del document.
 
== Constantí i el cristianisme ==
[[Fitxer: Labarum.svg | thumb | right | 100px | El [[crismó]] o Làbarum, estendard militar de Constantí després de la seva conversió]]
Segurament Constantí sigui més conegut per ser el primer emperador romà que va permetre el lliure culte als cristians. Els historiadors cristians des de [[Lactanci]] es decanten per un Constantí que adoptà el cristianisme com a substitutiu del paganisme oficial romà. Malgrat els dubtes sobre les conviccions cristianes de Constantí, a l’[[Església Ortodoxa]] Oriental se'l considera un dels seus principals sants. Malgrat això, Constantí no va ser batejat fins trobar-se en el seu llit de mort. La seva conversió, d'acord amb les fonts oficials cristianes, va ser el resultat immediat d'un presagi abans de la seva victòria a la batalla del [[Pont Milvi]], el [[28 d'octubre]] de [[312]]. Després d'aquesta visió, Constantí va instituir un nou estendard per marxar a la batalla a la que anomenaria [[Làbarum]]. La visió de Constantí es va produir en dues parts: En primer lloc, mentre marxava amb els seus soldats va veure la forma d'una creu davant del Sol. Després d'això, va tenir un somni en el que se li ordenava posar un nou símbol en el seu estendard. Es diu que després d'aquestes visions, Constantí es va convertir immediatament al cristianisme.
 
Es pensa que la influència de la seva família va ser en part la causa de la seva adopció del cristianisme. Es diu que [[Helena de Constantinoble|Helena]] probablement naixés en una família cristiana, encara que no se sap pràcticament res del seu entorn, exceptuant que la seva mare era filla d'un hostaler i que el seu pare va ser un reeixit soldat, una cursa que excloïa la pràctica oberta del cristianisme. Se sap però que Helena va realitzar en els seus darrers anys nombroses pelegrinatges.
 
Constantí, seguint una estesa costum, no va ser batejat fins prop de la seva mort el [[337]], quan la seva elecció va recaure sobre el bisbe arrià [[Eusebi de Nicomèdia]], que tot i ser aliat d’[[Arri]] , encara era el bisbe de la regió. Eusebi era també amic íntim de la germana de Constantí, cosa que probablement assegurés la seva tornada des de l'exili.
 
Poc després de la batalla del Pont Milvi, Constantí va lliurar al papa [[Silvestre I]] un palau romà que havia estat propietat de [[Dioclecià]] i anteriorment de la família patrícia dels Plaucios Laterans, amb l'encàrrec de construir una [[basílica]] de culte cristià. El nou edifici es va construir sobre les casernes de la guàrdia pretorià de [[Maxenci]], els [[Equites|Equites singulares]], convertint-se en seu catedralícia sota l'advocació del Salvador, substituïda aquesta més tard per la de Sant Joan. Actualment es coneix com [[Basílica de Sant Joan del Laterà]]. El [[324]] l'emperador va fer construir una altra [[Antiga Basílica de San Pedro|basílica]] a Roma, en el lloc on segons la tradició cristiana martiritzaren a [[Sant Pere]]: el turó del Vaticà, que actualment acull la [[Basílica de Sant Pere]].
L'[[Edicte de Milà]], promulgat per Constantí i [[Licini]] el [[313]], va despenalitzar la pràctica del cristianisme i es van tornar les propietats de l'Església. Anteriorment a aquest edicte, molts cristians havien estat martiritzat en les diferents persecucions a les que s'havien vist sotmesos.
 
Després de l'edicte es van obrir noves vies d'expansió per als cristians, incloent el dret a competir amb els pagans en el tradicional ''"cursus honorum"'' per les altes magistratures del govern, així com també van guanyar una major acceptació dins la societat civil en general. Es va permetre la construcció de noves esglésies i els líders cristians van assolir una major importància (com a exemple d'això, els [[bisbe]]s cristians van adoptar unes postures agressives en temes públics que mai abans s'havien vist en altres religions)
 
Encara que el cristianisme no es convertiria en religió oficial de l'Imperi fins al final d'aquell segle (un pas que donaria [[Teodosi]] el [[380]] amb l'[[Edicte de Tessalònica]]), Constantí va donar un gran poder als cristians, una bona posició social i econòmica a la seva organització, va concedir privilegis i va fer importants donacions a l'[[Església]], donant suport a la construcció de temples i donant preferència als cristians com a col·laboradors personals.
[[Fitxer: Nicaea icon.jpg | thumb |Icona on apareix Constantí presidint el Primer Concili de Nicea]]
 
Com a resultat de tot això, les controvèrsies de l'Església, que havien existit entre els cristians des de mitjans del [[segle II]], eren ara manifestades en públic, i gairebé sempre d'una manera violenta. Constantí considerava que era el seu deure com a Emperador, designat per Déu per a calmar els desordres religiosos, i per això va convocar el [[Concili de Nicea I]] del ([[20 de maig]] al [[25 de juliol]] de [[325]]) per acabar amb alguns dels problemes doctrinals que infectaven l'Església dels primers segles, especialment l'[[arrianisme]].
 
En els seus últims anys de vida també va exercir com a predicador, donant els seus propis sermons al palau davant la seva cort i els convidats del poble. Els seus sermons pregonaven el principi l'harmonia, tot i que gradualment es van tornar més intransigents cap a les velles maneres [[pagà|paganes]]. Les raons per aquest canvi de postura són meres conjectures. Tanmateix, al final de la seva vida va seguir permetent que els pagans rebessin nomenaments públics. Exercint el seu poder absolut, va fer recitar a l'exèrcit els seus pregons en [[llatí]] en un intent de convertir la classe militar al cristianisme, cosa que no va aconseguir. Va començar un extens programa de construcció d'esglésies a [[Terra Santa]], el que va expandir de manera cabdal la fe cristiana i va permetre un considerable increment del poder i la influència del [[clergat]].
 
=== La persecució als pagans ===
L'any [[314]], immediatament després de la seva plena legalització, l'Església cristiana va atacar els pagans: en el [[Concili d'Ancyra]], on es va denunciar el culte a la deessa [[Artemisa]]. Mitjançant l'edicte de l'any [[315]], molts temples pagans van ser destruïts per les hordes cristianes i els seus sacerdots van ser assassinats. Entre l'any [[315]] i el [[segle VI]] milers de creients pagans van ser assassinats. Entre [[316]] i [[326]] es van proclamar una sèrie de disposicions que afavorien al cristianisme enfront de la religió tradicional (prohibició de l'haruspicina, la màgia i els sacrificis privats, exempció fiscal als clergues cristians, jurisdicció per als bisbes ...), encara que el cristianisme no es converteix en la religió oficial de l'[[Imperi Romà]] fins l'[[Edicte de Tessalònica]] de [[380]]. <ref> Gibbon, Edward: «Decadència i caiguda de l'Imperi Romà », </ref> En [[Dydima]], Àsia Menor, va ser saquejat l'oracle del déu Apol·lo i torturats fins a la seva mort els seus sacerdots pagans. També foren desnonats tots els pagans del [[mont Athos]] i destruïts tots els temples pagans del lloc.
 
L'any [[326]], L'emperador Constantí, seguint les instruccions de la seva mare Helena, destrueix el temple del déu Asclepi a [[Aigeai d'Cilicia]] i molts més de la deessa Afrodita a [[Jerusalem]], en [[Afka]] al Líban, a [[Mambre]], [[Fenícia]], [[Baalbek]], etc.
 
L'any [[330]] l'emperador Constantí va robar tots els tresors i les estàtues dels temples pagans de [[Grècia]], per emportar-se'ls i decorar la seva [[Nova Roma]] ([[Constantinoble]]), la seva nova capital de l'Imperi.
 
=== La reacció Sasan ===
 
Més enllà dels límits de l'Imperi, a l'est de l'[[Èufrates]], els governants [[Imperi Sassànida|Sassànides]] de l'[[Imperi Persa]] havien estat per regla general tolerants amb els cristians. Els cristians de Pèrsia varen ser identificats com aliats de l'antic enemic i van ser perseguits. En una carta atribuïda a Constantí per a [[Sapor II]] que se suposa escrita en [[324]], se li urgia a protegir els cristians del seu regne, després de la qual [[Sapor II]] va ordenar als seus generals :
 
{{Cita|''Arrestareu a Simó, cap dels cristians. El detindreu fins que signi un document en què consenti a recaptar per a nosaltres un impost doble i un doble tribut dels cristians. Nosaltres hem de portar pels déus el pes de la guerra mentre ells únicament es dediquen al descans i al plaer. Habiten el nostre territori i són amics del Cèsar, el nostre enemic.''| Sapor II (de ''Roma a l'Èufrates'', Freya Stark 1967, p. 375)}}
 
=== Cortesans i funcionaris ===
 
Constantí respectava la cultura i el cristianisme, i la seva cort va estar composta per vells, respectats i honorables homes. A aquelles famílies romanes que refusaven el cristianisme se'ls denegava les posicions de poder, si bé dos terços dels alts càrrecs del govern van seguir sent no cristians.
 
Constantí va retirar la seva estàtua dels temples pagans. La reparació d'aquests temples va ser prohibida, i els fons van ser desviats a favor del clergat cristià. Es van suprimir les formes ofensives d'adoració, fossin cristianes o paganes. A la reinauguració de Constantinoble el [[330]] es va efectuar una cerimònia meitat pagana i meitat cristiana. A la plaça del mercat es va imposar la creu de [[Crist]] sobre el carro del [[Sol Invictus|Déu Sol]].
 
 
== Administració ==
Constantí va reformar el sistema de dignitats; els oficis es van dividir en tres classes: [[Illustres]], [[Spectabiles]], i [[Clarissimi]]; el consolat fou merament un títol i es va restablir la dignitat de [[Patricis|patrici]]. Va mantenir el numero de quatre [[Prefecte del Pretori|prefectes del Pretori]] com a lloctinents dels augusts o cèsars però amb el seu poder limitat i de caràcter civil i no militar; els quatre prefectes foren el d'Orient, el d'Itàlia, el d'Il·líria i el de les Gàl·lies; a més Roma i Constantinoble tenien cadascuna un prefecte separat. Sota el prefecte hi havia 13 funcionaris que eren governadors civils de les 13 diòcesis, i després seguien els comtes i els vicaris o viceprefectes; a un nivell entremig entre els vicaris i els prefectes hi havia els procònsols que governaven Àsia, [[Acaia]] i Àfrica, que de fet però eren governadors provincials. Les províncies (116) eren governades (apart dels procònsols) per 37 cònsols, 5 correctors i 61 praeses. L'administració militar fou confiada primer a dos, després a quatre i finalment vuit ''[[Magister militum]]'', dels que depenien els [[comes]] i els [[duc]]es; va disminuir el nombre de legions, però l'exèrcit en conjunt va augmentar amb auxiliars bàrbars. Hi havia set oficials principals de l'imperi: el ''Praepositus Sacri Cubiculi'', o senyor camarlenc; el ''Magister Officiorum'' (secretari d'afers interns); el ''quaestor'' o lord canceller i encarregat del segell; el ''Comes Sacrarum Largitionum'' o canceller (afers econòmics); el ''Comes Rerum Privatarun Divinae Domus'' (propietat privada de l'emperador); i dos ''Comites Domesticorum'', o simplement ''Domestici'' (comandants de la guàrdia imperial). Canvià també el sistema monetàri, instaurant el ''[[solidus]]'' en comptes de l'''[[aureus]]'' molt devaluat.
 
== La família de Constantí ==
* Crisp, germà de [[Claudi II]]
** Claudia – Eutropi
*** [[Constanci Clor]] (+ 306) – 1. [[Helena]]; 2.- [[Flàvia Maximiana Teodora|Teodora]]
**** (de 1) '''Constantí I el Gran''' – 1. Minervina; 2. Fausta
***** [[Flavi Juli Crisp|Crisp]] (+326)
***** [[Constantí II]] (+340)
***** [[Constanci II]] (+361)
****** Constancia – [[Gracià]]
***** [[Flavi Juli Constant|Constant]] (+350)
***** [[Constància]] – 1. [[Annibalià]] 2.- [[Constantí Gal]]
***** Constantina
***** [[Helena Flàvia Júlia]] – [[Julià l'Apòstata]]
**** (de 2) [[Juli Constantí]]
**** (de 2) [[Dalmaci Flavi Annibalià]]
***** [[Dalmaci Cèsar]]
***** [[Annibalià]]
**** (de 2) Constanci
***** Fill de nom desconegut (+341)
***** [[Gal Cèsar]] (+341)
***** Filla de nom desconegut – [[Constanci II]]
***** [[Julià l'Apòstata]] – [[Helena Flàvia Júlia]]
****** Descendencia, però desconeguts
**** (de 2) Constantina - [[Licini I|Licini]] August
***** [[Licini II|Licini o Licinià]]
**** (de 2) Anastàsia – 1. [[Bassià (cèsar)|Bassià]]; 2. Optat
***** (de 2) [[Eutròpia (neta de Constanci Clor)|Eutropia]] - [[Popili Nepocià]]
****** [[Flavi Popili Nepocià]] (+350)
== Referències ==
<references />
{{commons|Constantine I (emperor)}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'emperadors romans|Co-emperador romà d'occident]] conjuntament amb [[Licini I]] i [[Maximí Daia|Maximí]] en períodes diferents|abans=[[Maximià]]|després=[[Flavi Juli Constant|Constant]], [[Constanci II]] i [[Constantí II]] com a coemperadors.|anys= Des de l'any [[307]] al [[22 de maig]] de l'any [[337]]}}
{{Finalitza taula}}
 
<br clear="all" />
{| align="center" cellpadding="2" border="0" width=400 style="border: 1px solid #2F4F4F"
|-
| colspan=3 align="center" bgcolor="#C160DA"|'''[[Llista d'emperadors bizantins|'''Emperador de l'Imperi Bizantí <small>o</small> Basileus''']]
|-
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| Càrrec de nova creació.
| width="40%" align="center" bgcolor="#891E9A"| '''[[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|40px]]<br /><span style="color:#D3D009;">'''Constantí I el Gran''' </span>''' [[306]]-[[337]]
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| ''Succeït per''<br />'''[[Constanci II]]''' <br />[[337]]-[[361]]
|}
 
{{Emperadors Romans}}
 
{{1000 Biografies}}
{{Enllaç AB|en}}
 
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]]
[[Categoria:Gens Valèria]]
 
{{Enllaç AD|bg}}
{{Enllaç AD|fi}}
{{Enllaç AD|nl}}
{{Enllaç AD|sh}}
 
[[af:Konstantyn die Grote]]
[[an:Constantín I]]
[[ar:قسطنطين الأول]]
[[arz:قسطنطين الاول]]
[[az:I Konstantin]]
[[bat-smg:Kuonstantėns I]]
[[be:Канстанцін I Вялікі]]
[[be-x-old:Канстантын I Вялікі]]
[[bg:Константин I Велики]]
[[br:Kustentin Iañ (impalaer roman)]]
[[bs:Konstantin Veliki]]
[[ceb:Constantino ang Bantogan]]
[[cs:Konstantin I. Veliký]]
[[cy:Cystennin I]]
[[da:Konstantin den Store]]
[[de:Konstantin der Große]]
[[el:Κωνσταντίνος Α΄]]
[[en:Constantine I]]
[[eo:Konstantino la 1-a de la Romia Imperio]]
[[es:Constantino I el Grande]]
[[et:Constantinus Suur]]
[[eu:Konstantino I.a Handia]]
[[fa:کنستانتین یکم]]
[[fi:Konstantinus Suuri]]
[[fr:Constantin Ier (empereur romain)]]
[[fy:Konstantyn de Grutte]]
[[ga:Constantine a hAon, Impire na Róimhe]]
[[gl:Constantino I o Grande]]
[[he:קונסטנטינוס]]
[[hi:कोन्स्टान्टिन प्रथम]]
[[hif:Constantine I (emperor)]]
[[hr:Konstantin I. Veliki]]
[[hu:I. Constantinus római császár]]
[[hy:Կոստանդիանոս Ա Մեծ]]
[[id:Konstantinus I]]
[[is:Konstantínus mikli]]
[[it:Costantino I]]
[[ja:コンスタンティヌス1世]]
[[jv:Konstantin I]]
[[ka:კონსტანტინე დიდი]]
[[ko:콘스탄티누스 1세]]
[[ku:Konstantînê I]]
[[kw:Kostentin I a Rom]]
[[la:Constantinus I]]
[[li:Constantien de Groete]]
[[lt:Konstantinas I]]
[[lv:Konstantīns I]]
[[mk:Константин Велики]]
[[ml:കോൺസ്റ്റന്റൈൻ ഒന്നാമൻ]]
[[mr:कॉन्स्टन्टाईन पहिला, रोमन सम्राट]]
[[ms:Constantine I]]
[[mwl:Custantino I]]
[[nds:Konstantin de Grote]]
[[nl:Constantijn de Grote]]
[[nn:Konstantin den store]]
[[no:Konstantin den store]]
[[oc:Constantin I lo Grand]]
[[pl:Konstantyn I Wielki]]
[[pnb:قسطنطین پہلا]]
[[pt:Constantino I]]
[[qu:Constantinus I]]
[[ro:Constantin cel Mare]]
[[ru:Константин I Великий]]
[[sc:Costantinu]]
[[scn:Custantinu I]]
[[sh:Konstantin Veliki]]
[[simple:Constantine I]]
[[sk:Konštantín Veľký]]
[[sl:Konstantin I. Veliki]]
[[sq:Konstandini i Madh]]
[[sr:Константин Велики]]
[[sv:Konstantin den store]]
[[sw:Konstantino Mkuu]]
[[ta:முதலாம் கான்ஸ்டன்டைன்]]
[[th:จักรพรรดิคอนสแตนตินที่ 1]]
[[tl:Constantino I]]
[[tr:I. Konstantin]]
[[uk:Костянтин Великий]]
[[vi:Constantinus I]]
[[war:Constantino I nga Harangdon]]
[[yo:Constantine I]]
[[zh:君士坦丁一世 (罗马帝国)]]
[[zh-min-nan:Constantinus 1-sè]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Constantí_I_el_Gran»