Ignasi I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Sant Ignasi}}
{{Plantilla:Sant
'''Ignasi de Constantinoble''' (''Ignatius'', {{polytonic|Ἰγνάτιος}}) (segle IX, vers [[801]]- [[877]]) fou un eclesiàstic grec, competidor amb [[Foci]] pel patriarcat de [[Constantinoble]]. El seu nom original fou Nicetes ({{polytonic|Νικήτας}}) i era fill de l'emperador [[Miquel I]] i de Procòpia la filla de l'emperador [[Nicèfor I]].▼
|nom=sant Ignasi de Constantinoble
|nom secular=Ἰγνάτιος, nascut Νικήτας, ''Nikétas''
|imatge=Hagia Sophia Constantinople 2007 (28).JPG
|imagesize=300px
|peufoto=Mosaic amb Ignasi I de Constantinoble a la Basílica de Santa Sofia
|fets destacables=Patriarca de Constantinoble (846-858 i 869-877), fill de l'emperador [[Miquel I de Bizanci]]
|títols=bisbe
|data de naixement=ca. [[797]]
|data de mort=[[23 d'octubre]] del [[877]]
|lloc de naixement=[[Constantinoble]]
|lloc de mort=Constantinoble
|enterrat a=Monestir de Satyros (Tessalònica)
|festivitat=[[23 d'octubre]]
|venerat en=[[Església catòlica]], [[Església Ortodoxa]]
|iconografia=Com a bisbe
|lloc de pelegrinatge=
|orde=
|data de beatificació=
|lloc de beatificació=
|beatificat per=
|data de canonització=Antiga
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
|patronatge=}}
▲'''Ignasi de Constantinoble''' (''Ignatius'', {{polytonic|Ἰγνάτιος}}) (segle IX, vers [[801]]- [[877]]) fou un eclesiàstic grec, competidor amb [[Foci]] pel patriarcat de [[Constantinoble]].
==Biografia==
Durant el regnat del seu pare ([[811]]-[[813]]) fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Deposat el pare per [[Lleó V de Bizanci]], els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos ({{polytonic|Φάρος}}) i encara que les vides foren respectades, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys). ▼
▲El seu nom original fou Nicetes ({{polytonic|Νικήτας}}) i era fill de l'emperador [[Miquel I]] i de Procòpia la filla de l'emperador [[Nicèfor I]]. Durant el regnat del seu pare ([[811]]-[[813]]) fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys.
Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de [[Metodi I de Constantinoble]], també partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers [[846]] o [[847]]) amb el suport de l'emperadriu [[Teodora (segle IX)|Teodora]] que llavors era regent del seu fill [[Miquel III]], i que fou la restauradora del culte a les imatges.
Després de ser consagrat Ignasi va demanar a [[Gregori Asbestes]], bisbe de [[Siracusa]] que en aquell moment era a Constantinoble, d'absentar-se ja que estava sota acusació, i això va provocar l'enemistat amb aquest bisbe que li va portar força problemes. També l'emperador Miquel III li va perdre el respecte i el seu favorit [[Gril·le]] el va maltractar sovint, i va quedar en mala posició quan Teodora va ser expulsada per influència del cèsar [[Bardas]]. Es va negar a la petició de l'emperador de fer monges
===Deposició i restauració===
Bardas fou acusat d'incest amb la dona del seu propi fill i va refusar les amenaces d'excomunicació del patriarca. Quan aquest va portar a terme la seva amenaça, Bardas va expulsar a Ignasi de l'església acusat de transgressor i corrupte i va fer elegir a [[Foci]] (''Photius'') el [[858]], elecció que hauria estat irregular i portada a terme per seglars i alguns bisbes. El senat va donar l'acord a la destitució i fins i tots els llegats de Roma que en aquell moment eren a la capital bizantina. L'acord fou que Ignasi seria ben tractat però sembla que això no es va complir per pressions de Gregori Arbestes, protector de Foci. Ignasi fou pressionat per signar una declaració de què havia abdicat voluntàriament però es va mantenir ferm.
Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de [[Constantí V]] i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a [[Mitilene]] d'Eon i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble ([[859]]) que va seguir va confirmar la seva deposició.
Quan [[Basili I]] va pujar al tron després de matar
Ignasi va morir el [[23 d'octubre]] del [[877]] amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de Satyros.
| |||