Madain: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Mapa de Ctesifon (Madain)-Selèucia [[Fitxer:Ctesiphon, Iraq (2117465493).jpg|thumb|Restes del palau tal com estave...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Karte Seleucia Ktesiphon.png|thumb|Mapa de CtesifonCtesifont (Madain)-Selèucia]]
[[Fitxer:Ctesiphon, Iraq (2117465493).jpg|thumb|Restes del palau tal com estaven el 2007]]
'''Madain''' ('''al-Madain''', les Viles, المدائن) fou una ciutat de l'[[Iraq]] principalment sota els [[omeies]] i [[abbàssides]]. El nom designava a un grup de poblacions quasi juntes entre les quals la ciutat de [[CtesifonCtesifont]], l'antiga capital administrativa sassànida i residència de hivern del rei. El nom derivava de l'arameu Mahoze (''Māhōzē''). Estava a la vora del [[Tigris]] a uns 30 km al sud-est del lloc de Bagdad (que es va fundar el 762). Era residència també de l' exiliarca jueu i el ''catholikos'' [[nestorià]]. La tradició diu que eren set viles però les principals eren cinc:
 
A la riba oriental del [[Tigris]]:
*[[CtesifonCtesifont]], la més antiga, que els àrabs van anomenar la Ciutat Vella (''al-Madina al-Atika'') on hi havia el palau reial (Palau Blanc, ''al-Kasr al-Abyad'')
*Aspanbur, zona residencial, on vivien els alts funcionaris, amb un conjunt palatial, un bany, un tresor i una fabrica de moneda. Estava tocant a CtesifonCtesifont
*Veh Antiokh-i Khusraw, fundada a 5 km de CtesifonCtesifont per [[Cosroes I]] el [[540]], on foren instal·lats els presoners fets a [[Antioquia de l'Orontes]]. Els àrabs la van anomenar al-Rumiyya
A la riba occidental:
*Veh-Ardashir fundada per [[Ardashir I]] vers el 230. Els àrabs la van anomenar Behrasir, els jueus Mahoza i els cristian Kokhe. Era la part comercial i industrial amb el seu propi taller de monedes. Hi havia la catedral dels nestorians i la residència de l'exiliarca, però fou abandonada parcialment al segle VI
Línia 19:
Al segle IX va agafar un caràcter de ciutat agrícola. Al segle X al-Rumiyya va quedar abandona però la resta de poblacions a la riba oriental van restar com a barris de Bagdad. En aquest segle X hi apareixen els extremistes alides anomenats Ishakiyya. Als segles XII i XIII encara subsistia una població petita a la riba oriental i un poble de [[xiïtes]] [[imamites]] a la riba occidental que era l'antic Behrasir que va existir fins al segle XV.
 
El 22 i [[23 de novembre]] de [[1915]] es va lliurar a l'est de les ruïnes de l'Iwan l'anomenada batalla de CtesifonCtesifont en que els otomans van derrotar a l'exèrcit angloindi del general Townshend, aturant el seu avanç cap a Bagdad.
 
==Referència==
Línia 31:
 
[[Categoria:Llocs arqueològics de l'Iraq]]
 
 
[[ar:قطسيفون]]