Vicent Wenceslau Querol i Campos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
Va finalitzar el batxillerat l'any [[1854]] i va matricular-se en Dret a la [[Universitat de València]] on va ser deixeble del canonista [[Miquel Payà i Rico]] — qui després arribaria a ser [[cardenal]] Primat de [[Toledo]], del cronista de la ciutat [[Vicent Boix i Ricarte]], de l'economista [[Antonio Rodríguez de Cepeda]] i de l'historiador del Dret [[Eduardo Pérez Pujol]].
Va començar a practicar la [[poesia]]y la masturbacio en la seua època d'estudiant. En el certamen de la societat estudiantil "La Estrella" va guanyar un premi amb el seu poema ''La Peña de los Enamorados''. Hi va conèixer [[Teodor Llorente]] i immediatament van niciar una relació d'amistat. Arran de les frequüents visites que Querol i Llorente feien a la bibloteca de la Universitat, hi van conèixer el poeta i filòleg mallorquí [[Marià Aguiló i Fuster]], qui llavors n'ocupava el càrrec de bibliotecari, iniciant així un dels gèrmens de la [[Renaixença]] valenciana.
Arran de la seua participació en dos certàmens poètics, un d'ells organitzat per la Universitat per a celebrar el IV Centenari de la [[canonització]] de [[sant Vicent Ferrer]] i després en l'obertura del curs ([[12 d'octubre]] de [[1856]]) de l'Escola de Belles Arts, va començar a guanyar fama i se li van obrir les portes dels cercles literaris de la ciutat.
| |||