Betlemites Filles del Sagrat Cor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 24:
|branques i reformes=Deriva d'una reforma de les Monges Betlemites (1688-1821); Associació de Laics Betlemites
|primera
|primera fundació-data=[[Cartago (Costa Rica)]] (1877), [[San José]] (1886); Colòmbia: Gramalote; Equador: Pasto, Tulcán, Otavalo; Espanya: Vilaflor i Arona (Illes Canàries), [[el Mas de les Mates]] (Terol, obra parroquial)
|fundacions destacades=
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha hagut
Línia 40:
===Refundació===
[[María Vicenta Rosal Vásquez]] (1820-1886) ingressà al Beaterio de Belén ([[Ciutat de Guatemala]]) en [[1838]], rebent l'hàbit de l'últim frare betlemita i prenent el nom d''''Encarnació del Sagrat Cor'''. Descontenta amb la vida al beateri, relaxada i sense el carisma original, va intentar reformar-lo. En [[1855]] és elegida priora del beateri i comença la reforma; va fundar una nova comunitat, en [[1861]], al seu poble natal, [[Quetzaltenango]], on aplica les constitucions reformades que ella mateixa redacta. Va orientar la congregació vers l'educació de nens i joves, de la qual hi havia molta necessitat a la regió. La nova congregació, que recuperava el carisma i forma de vida original de les [[betlemites]] s'anomenà '''Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús'''.
[[Fitxer:Gramalote bethelmites sisters.jpg|thumb|left|200px|Comunitat betlemita de Gramalote (Colòmbia) als anys quaranta del segle XX.]]
 
A banda de l'adoració al Sagrat Cor de Jesús, fan assistència als necessitats i donen educació als nens en escoles i llars per a nens pobres. Els dos col·legis de Quetzaltenango veuen interrompuda la seva tasca per l'expulsió dels ordes religiosos decretada pel president guatemalenc [[Justo Rufino Barrios]] (1873-1885). Rosal marxa i, per continuar la tasca de la congregació, l'instal·la a [[Costa Rica]] en 1877, on funda el primer col·legi femení a [[Cartago (Costa Rica)]], vora la Basílica de la Reina de los Ángeles, patrona del país. En 1886, la mare Encarnación fundà un orfenat-asil a [[San José]].
 
Línia 49:
Avui, les Germanes Betlemites es dediquen a tasques d'educació en col·legis i residències, assistència a necessitats i apostolat en les parròquies.
 
Són unes 800 germanes, en 80 cases repartides, sobretot en estats iberoamericans, sobretot [[Colòmbia]] (Medellín, Gramalote, Bucaramanga, Bogotà, Nariño, Pasto, Cocayán, etc.), [[Equador]] (Tulcán, Otavalo, Quito, Portobelo, San Miguel, Ibarra, etc.), [[Costa Rica]] (Cartago, San José, San Isidro de Alajuela, etc.), [[Guatemala]] (Quetzaltenango, El Quiché, Antigua i Sololá), [[el Salvador]] (Ahuachapán i Solotenango), [[Nicaragua]] (Managua, Chinandega, Jinotepe i Jinotega), [[Panamà]] (dos col·legis a la capital) i [[Veneçuela]] (Coromoto i Sotopó). També té cases obertes alsa Itàlia (diverses escoles i hospicis a Roma, Frattochie, Nàpols, Paternopoli, Grottaminarda, Andria i Avigliano) ls [[Estats Units]] ([[Dallas]]), [[Índia]] (quinze cases al sud-est de la Península, deu d'elles a [[Tamil Nadu]]) i [[Espanya]] (un convent a Vilaflor ([[Tenerife]], poble natal de [[Pedro Betancur]]), i unadues residènciaobres parroquials a [[ArocaArona]] i [[el Mas de les Mates]], Terol). Hi ha una casa a Roma.
 
==Enllaços externs==